En definitiva, la xarxa d’ajuda autoorganitzada ha resultat amb tan gran capacitat de mobilització com per a ser la protagonista de la convocatòria de massives manifestacions mensuals a la ciutat de València, però tan dèbil políticament que no ha sabut entendre el terreny de classe en el que es meneja. Por el contrari, s’ha limitat als terrenys nebulosos de l’interclassisme demagògic i buit de contingut («Sols el poble salva el poble») i a demanar «la dimissió de Mazón», exactament com ha fet el PSOE somniant amb noves eleccions. Ara, a sis mesos de distància de la riuada, amb la xarxa ja molt minvada i la ràbia massiva concentrada en recuperar el que es puga de l’antiga vida, la xarxa s’ha compromés en la convocatòria de una jornada de paro el dia 29 de abril (que anomena «Vaga General), envoltada per CGT, Intersindical, CNT i COS. En la nostra opinió, una manera de malbaratar l’èxit temporal d’una bona experiència, ensorrant-se en l’organització d’una crida que ningú espera que tinga seguiment (almenys fora de les comarques afectades) i políticament insubstancial.

Nosaltres pensen que la línia política que hagués fer avançar la mobilització massiva inicial devia posar en el centre no la dimissió de Mazón (que el PP podria substituir per a continuar amb la seua política), sinó l’expulsió del PP del govern de la Generalitat amb reivindicacions basades en les nostres necessitats, independentment de si molesten al capital o els seus col·laboradors polítics:

la implementació immediata d’un pla complet d’obres públiques per a la prevenció de les riuades a tot el País Valencià, la prohibició general de construccions noves en zones inundables, el control dels diners de la reconstrucció per les organitzacions de treballadors, la prohibició dels pisos turístics, l’expropiació de tots els habitatges en mans de bancs, fons financers i grans tenedors per a posar-los al servei de les famílies treballadores, etc... Açò és el que defendria un autèntic partit revolucionari.

Editorial de Kreta Cirklo nº 14

L’entusiasme bèl·lic pro-OTAN del govern espanyol ha donat lloc, a més, a l’entrega del port de Maó com a tercera base naval a lliure disposició dels «aliats», sumant-se a la de Rota en Cádiz i la de Cartagena. I això ho fa el mateix executiu que, entre sospirs, lamenta el genocidi en Palestina, però es nega a bloquejar tota col·laboració militar directa o indirecta amb l’estat d’Israel.

La història demostra que la activitat de la caverna reaccionària o obertament feixista no pot contrarestar-se de manera efectiva des de governs o parlaments, perquè està finançada per un sector important de la burgesia i arrelada en el més profon dels aparells de l’estat: la policia, l’exèrcit, els jutges.

És legítim fer un vot a qualsevol organització que es reclame de la defensa de la classe obrera, però ha de fer-se des de la seguretat que l'única manera real i definitiva de frenar la reacció política, però també de posar fi a la precarietat de la nostra vida i la del planeta que ens allotja, és organitzar-se com a classe i lluitar.

No trobarem la solució en les noves o velles formacions de llenguatge més gesticulant i "roig", però igual de socialdemòcrates i adaptades al món del capitalista que el PSOE, com Podemos, Bildu o la CUP. Menys encara en muntatges de màrqueting polític com el que s'està creant al voltant de la ministra Yolanda Díaz (PCE), sense cap programa més enllà de què ella siga la lideresa i de que "tota l'esquerra" col·labore (com ella) amb el sosteniment del govern burgés i de tot el poder del capital. A canvi d'almoines i concessions a tal o qual sector o lobby social (dones, transexuals) que podran ser revertides si les següents eleccions guanya altra vegada la caverna.

Les escalades militars són la preparació de les guerres i condueixen a les guerres. Desvien una part creixent de la producció nacional i de la despesa pública a l'armament i a l'exèrcit, enriqueixen els oligopolis armamentístics i endeuten els estats. I, a conseqüència de tot això, multipliquen la misèria de les masses, que són les que pateixen la inseguretat alimentària, la inflació, el pagament del deute públic... i la tragèdia de la guerra mateixa, quan habiten el territori sobre el qual es deslliga.

Es pot parar aquest cercle infernal de misèria i destrucció social i ecològica a mans del capitalisme. Es pot canviar el rumb de la història de l’única manera que s'ha canviat sempre: per mitjà de la lluita de classes.

La classe obrera necessita un front comú per a la lluita. Perquè només exercint la lluita de classe contra classe s'obtenen victòries. De l'actual govern, reformista sense autèntiques reformes, els treballadors no poden esperar cap solució real als seus problemes i necessitats.

Comunicat sobre les manifestacions per la llibertat de Hasél