A baix la dictadura islàmica de l'Iran!

A l'Iran, la taxa oficial de pobresa és del 46% de la població i la inflació ronda el 60%. La ira creix. En un intent d'impedir qualsevol moviment, el president Raissi va advertir el mes de juliol passat que "cal prendre mesures preventives per a evitar que els enemics de l'Iran i de l'Islam danyen els valors i els fonaments religiosos de la societat", reforçant així la repressió amb els esbirros del règim.

Tardor 2022 a l'Estat Espanyol

No trobarem la solució en les noves o velles formacions de llenguatge més gesticulant i "roig", però igual de socialdemòcrates i adaptades al món del capitalista que el PSOE, com Podemos, Bildu o la CUP. Menys encara en muntatges de màrqueting polític com el que s'està creant al voltant de la ministra Yolanda Díaz (PCE), sense cap programa més enllà de què ella siga la lideresa i de que "tota l'esquerra" col·labore (com ella) amb el sosteniment del govern burgés i de tot el poder del capital. A canvi d'almoines i concessions a tal o qual sector o lobby social (dones, transexuals) que podran ser revertides si les següents eleccions guanya altra vegada la caverna.

La crisi alimentària mundial

El capital ara desbarata totes les activitats que solien escapar d'ell. Substitueix l'artesà per la indústria, l'usurer pel banc, el petit comerciant pel supermercat i el petit agricultor per l'agricultura capitalista. La conseqüència inevitable ha sigut la migració massiva del camp a les ciutats. Els espais que deixen buits els camperols independents donen pas a vertaderes empreses capitalistes. Molts dels camperols treballadors que sobreviuen estan endeutats amb els bancs, obligats a comprar llavors d'un sol ús, a abusar dels inputs (adobs, productes fitosanitaris, pesticides), a produir per a l'exportació.

El capitalisme porta al límit les classes treballadores i el planeta

Les escalades militars són la preparació de les guerres i condueixen a les guerres. Desvien una part creixent de la producció nacional i de la despesa pública a l'armament i a l'exèrcit, enriqueixen els oligopolis armamentístics i endeuten els estats. I, a conseqüència de tot això, multipliquen la misèria de les masses, que són les que pateixen la inseguretat alimentària, la inflació, el pagament del deute públic... i la tragèdia de la guerra mateixa, quan habiten el territori sobre el qual es deslliga.

No a l'acord criminal per a ampliar l'OTAN

La nostra condemna d'aquest acord criminal és incondicional. L'expansió i l'enfortiment de l'OTAN tenen lloc en el context d'una confrontació global, i potser demà una guerra oberta, entre les velles potències imperialistes encapçalades pels EUA i el nou bloc imperialista xinés-rus nascut del col·lapse i la transformació capitalista dels antics règims estalinistes.

Massacre en la tanca fronterera de Melilla: 37 crims d'estat i un govern que felicita els cossos de seguretat

Es tracta de tota una confessió de responsabilitat d'un crim massiu que involucra els dos estats. Un crim, aquest sí, ben organitzat i perpetrat a instàncies de l'Estat Espanyol. I això només tres mesos després de què el govern reconeguera com a legítima la colonització marroquí ("sobirania" és l'eufemisme utilitzat) del Sàhara Occidental.

Declaració comú sobre Ukraïna: COREP-Comité provisional OTI- Partito Comunista dei Lavoratori

Els buròcrates sindicals ucraïnesos de l'FPU i de la KVPU fan costat a Zelinsky de la mateixa manera que el Partit "Comunista" de la Federació Russa KPRF fa costat a Putin. L'alineament dels principals dirigents sindicals i dels partits reformistes (SPD, Partit del Treball, PS, PCF, PSOE, DSA...) amb l'OTAN i el suport directe o indirecte d'altres partits reformistes (Partit dos Trabalhadores, diversos partits "comunistes"..) a l'imperialisme rus deixen a la classe obrera mundial paralitzada, sense cap perspectiva pròpia contra la guerra a Ucraïna. Tots la limiten al suport al seu propi imperialisme o a la simple solidaritat amb les víctimes de la guerra.

Page 1 / 9 »