.

En 2024, l'Iran va perdre el seu "eix de resistència" (l'Iraq-Síria-Líban-Gaza) davant l'envestida d'Israel, però també de l'islamisme sirià i turc. Malgrat la cautela del règim cap a l'estat sionista, els exèrcits israelià (que posseeix armes nuclears) i estatunidenc (que va utilitzar armes nuclears contra la població civil del Japó en 1945) van bombardejar l'Iran al juny de 2025. Això va ocórrer sense que els aliats imperialistes de l'Iran (Rússia i la Xina) l'ajudaren en res. Al setembre, el Consell de Seguretat de l'ONU va restablir les sancions que han exacerbat l'empobriment del poble iranià. Els estats imperialistes de Rússia i la Xina fan costat al règim reaccionari i rebutjat, per a contrarestar el seu rival estatunidenc. Aquest darrer pretén afeblir la Xina privant-la del petroli iranià, després d'haver-li tallat l'accés al petroli veneçolà.

Davant l'alçament popular, el règim islamista massacra

El 28 de desembre, la majoria dels comerciants del basar de Teheran van tancar les seues botigues per a protestar contra la inflació galopant (oficialment projectada en un 52% per a 2025) i la pèrdua de clients. El Banc Markazi de l'Iran (el banc central) va devaluar la moneda nacional (el rial) en el mercat de divises. Inicialment, el govern va tolerar el descontentament, perquè l'expressava un pilar social del règim. No obstant això, la seua postura va canviar quan les masses d'estudiants i treballadors van aprofitar l'oportunitat per a manifestar-se en tot el país (Isfahán, Shiraz, Kermanshah, Yazd, etc.).

Ja el 31 de desembre, les Basij (milícies islamistes extretes del lumpen) i la policia oficial usaren les armes de foc en Kuhdasht. En el funeral d'una víctima, la multitud va expulsar les forces de seguretat, llançant pedres. En Malekshahi, el 2 de gener, els manifestants van irrompre en la comissaria. Trump va amenaçar amb atacar a l'Iran. Això va embravir el "Líder Suprem de la República Islàmica", qui va acusar l'alçament d'estar manipulat des de l'estranger: "Els esvalotadors... han de ser posats en el seu lloc" (Ali Jamenei, 2 de gener).

El 3 de gener , l'última de les tres festivitats religioses xiïtes, es van produir manifestacions en més de 30 ciutats. En Darehshahr, a l'oest, els manifestants van llançar còctels molotov. Malgrat els trets, les manifestacions van augmentar i van desafiar la República Islàmica amb crits de "Mort a Jamenei!". A partir del 4, els manifestants es reuneixen a les nits. En Ilam, mercenaris del règim no van dubtar a perseguir els ferits fins a l'hospital, colpejant el personal mèdic amb porres.

El 5 i el 6 de gener, van esclatar manifestacions en més de 40 ciutats. Però el fervor revolucionari es va entrellaçar amb corrents reaccionaris. Molts participants exigien la fi de tota ajuda als palestins i a les minories xiïtes de la regió, així com el retorn del fill del Sha. Igual que en 2022, els treballadors del Kurdistan van encapçalar les protestes. L'estat va desplegar als Pasdaran (Guàrdies Revolucionaris, les forces d'elit del règim) en aquesta província. El 7 de gener, diverses fonts iranianes van informar de vagues espontànies.

Un partit reformista (PCI-Komala) i partits nacionalistes burgesos kurds (PKDI, PJAK…) van cridar junts a totes les classes socials a una “vaga” d'un dia, el 8 de gener.

El dijous 8 de gener es van registrar les manifestacions més grans i generalitzades, amb participació de ciutats com Tabriz, Urmía i Ardebil. Eixe mateix dia, almenys 50 ciutats kurdes van participar en una vaga general convocada per set grups polítics kurds. Almenys 36 universitats iranianes van participar en manifestacions i van utilitzar consignes antigovernamentals en els últims 13 dies. (Drets Humans Iranians, 9 de gener)

Això no deté la massacre. Els morts es compten per centenars i els ferits per milers.

Perquè la classe obrera puga organitzar-se i defensar-se

Amb l'ajuda de Trump, el fill del Sha s'ofereix a reemplaçar el líder suprem i garantir la continuïtat de l'estat burgés (com ho va fer l'aiatol·là Jomeini quan el monarca va ser enderrocat per una revolució): "Per favor, estiguen llestos per a intervindre per a ajudar al poble iranià" (Resa Pahlavi, 9 de gener).

Enfront de la Guàrdia Revolucionària, el Basij i la policia, totes les organitzacions obreres i oprimides han d'organitzar conjuntament l'autodefensa dels manifestants, la creació de milícies obreres i estudiantils, i el seu armament. Dins de l'exèrcit, ha de lliurar-se una campanya sistemàtica d'agitació i propaganda per a guanyar els reclutes per a la revolució, de manera que tornen les seues armes contra els generals i líders polítics que oprimeixen les dones, els treballadors i les minories nacionals.

Sense demora, han de convocar una vaga general, crear consells (shoras) en empreses, administracions, universitats, barris obrers i pobles, i centralitzar-los. Aquesta és la manera de prendre la iniciativa de tots els explotats: camperols pobres, desocupats, joves i la petita burgesia urbana, i oferir una alternativa a la restauració monàrquica.

En cas contrari, el camp serà ocupat per “reformistes” del règim, per monàrquics secundats per Washington, per burgesos “demòcrates” o nacionalistes burgesos que volen el seu mini-estat que dividirà al proletariat per noves fronteres i que dependrà de les potències regionals i imperialistes.

Solidaritat internacionalista del moviment obrer de tots els països amb les masses iranianes!

Als Estats Units i en tot costats, els sindicats i els partits obrers han de fer campanya per a impedir tots els bombardejos imperialistes i sionistes i per a alçar el bloqueig econòmic.

Per un partit obrer revolucionari

La burgesia iraniana va sobreviure a la revolució de 1978-1979. Davant l'amenaça d'una revolució social, va recórrer al clergat i a les seues bandes feixistes, i finalment a la dependència de l'imperialisme rus i xinés.

Els corrents provinents de l'estalinisme van capitular en 1978-79 en nom del "antiimperialisme" davant els mul·làs; hui, en nom de la "democràcia", els oportunistes aposten per estats imperialistes "democràtics", alguns fins i tot formant aliances amb monàrquics antidemocràtics. Cap confiança en els Estats Units ni en cap altra burgesia imperialista! Ruptura amb tots els sectors del capitalisme local!

Sense un partit a l'estil bolxevic, la classe obrera, per no parlar dels estudiants, manca de memòria i d'estratègia. La lliçó de tota la història mundial i nacional és que la classe obrera ha de liderar el moviment de tots els oprimits i explotats. Per això necessitem organitzacions d'autodefensa i autoorganització. Per això necessitem una estratègia de revolució permanent. Per això necessitem un partit connectat amb els treballadors conscients de tots els països.

A baix la dictadura islamista! Dissolució de les forces repressives! Les religions són un assumpte privat! Separació de l'estat i el clergat xiïta!

Per l'alliberament dels presos polítics! Per totes les llibertats democràtiques (llibertat d'expressió, llibertat d'associació, drets de les dones, dret de vaga, dret de manifestació…)! Pel dret a l'autodeterminació de les minories nacionals!

Congelació de lloguers! Indexació salarial immediata al cost de la vida! Control obrer sobre la producció i la distribució! Expropiació de grans empreses i fundacions! Un sol banc públic!

Expropiació dels grans propietaris urbans que viuen de rendes, de les grans propietats agrícoles capitalistes i de les fundacions religioses! Gestió col·lectiva de l'aigua! Cooperatives de formació voluntària!

Tancament de totes les bases militars (franceses, xineses, russes, britàniques, americanes) a Orient Mitjà i el Mediterrani, eixida de la flota americana del Golf Pèrsic, de l'Oceà Índic i de la Mar Mediterrània!

Vaga general! Autodefensa de les manifestacions! Creació de shoras en llocs de treball, de vida, de estudi i casernes!

Govern obrer i camperol basat en els shoras!

Federació Socialista d'Àsia Occidental!

11 de gener de 2026

Col·lectiu Revolució Permanent