Els Estats Units i Israel han llançat una ofensiva aèria massiva contra l'Iran el 28 de febrer, utilitzant centenars de caces i bombarders. Argumenten que l'Iran estava a punt d'aconseguir armes nuclears i míssils balístics intercontinentals, i que calia rescatar les masses iranianes massacrades per la dictadura islàmica i enderrocar el règim.

Al gran i orgullós poble de l'Iran els dic aquesta nit que ha arribat l'hora de la seva llibertat. (…) Quan acabem, prenguem el control del seu govern. Dependrà de vostès prendre'l. (Trump, 28 de febrer)

Al llarg de la història, els imperialistes, ja siguin nord-americans, britànics, francesos, russos, etc., han utilitzat pretextos de la mateixa naturalesa per justificar la seva interferència i agressió, suposadament per evitar una amenaça militar o per restaurar la democràcia, a l'Iraq, Líbia, Ucraïna… i més recentment a Veneçuela.

Ni la Xina imperialista, que amenaça Taiwan, ni la Rússia imperialista, que va envair Ucraïna, han mogut un dit per defensar el seu "aliat" iranià, ni tampoc Veneçuela. En realitat, als imperialistes no els importa el poble; donen suport a un "demòcrata" amb la mateixa facilitat que al pitjor dèspota, segons els convinga. Les guerres que lliuren mai no són pels drets dels pobles, sinó per la interminable repartició del món. Alhora, Israel ha llançat una nova agressió contra el Líban, amb atacs aeris diaris sobre ciutats i pobles i la invasió de tropes al sud, ordenant a més de 700.000 civils evacuar la zona.

Trump està restringint les llibertats democràtiques als Estats Units, llançant la seva força policial paral·lela, el Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE) contra els treballadors immigrants. Està escanyant Cuba. Amenaça Panamà, Canadà, Groenlàndia, Mèxic, Colòmbia... El govern sionista de Netanyahu és responsable del genocidi a Gaza i la colonització forçada de Cisjordània. I aquestes figures han esdevingut de sobte els defensors de les masses iranianes? La intervenció militar nord-americana a Veneçuela i el segrest del seu president només han donat per resolt la continuïtat del règim al poder, mentre els Estats Units han aconseguit el control dels recursos petroliers del país.

Tot i les declaracions de Trump, que va canviar ràpidament, el bombardeig massiu de l'Iran no pretén permetre que les masses iranianes prenguin el poder. Al contrari, l'imperialisme nord-americà, com les monarquies petrolieres de l'Orient Mitjà, no tem res més que l'esclat d'una revolució a l'Iran. En canvi, busca una solució per esmenar el règim dels mulàs en una versió més acceptable internacionalment amb els anomenats "reformistes" del règim, o bé la reinstauració de la monarquia absoluta Pahlavi. Però els "reformistes" islamistes d'avui són els botxins d'ahir d'activistes sindicals, dones, kurds i estudiants. I Pahlavi pare va ser el botxí abans-d'ahir. Va ser per posar fi a la dictadura monàrquica, a la dominació nord-americana i a la SAVAK que la revolució iraniana va començar el 1978 abans de ser confiscada i aixafada per la contrarevolució islamista. Contrarevolució que va rebre el suport, en aquell moment, d’estalinistes, maoistes i de la majoria de les organitzacions que es deien trotskistes i que es van recolzar en els discursos antiimperialistes del molt reaccionari aiatol·là Khomeini, per a fer creure que era un líder revolucionari.

L'última mobilització de les masses iranianes contra la dictadura islamista, a finals de desembre i principis de gener del 2026, va ser brutalment reprimida per les milícies del règim amb metralladores pesades. Tot i això, ja el 22 de febrer, van esclatar noves manifestacions a les universitats, amb manifestants corejant "A baix la dictadura!". Els agressors imperialistes es van assegurar que aquest moviment de masses independent del gener-febrer fos aixafat per la dictadura abans de llançar la seva guerra. Perquè les seves bombes no tenen com a objectiu alliberar les masses iranianes, sinó sotmetre-les a un nou amo, fins i tot a costa de la destrucció del país, si calgués.

En cas d'un atac imperialista contra un país oprimit, nosaltres, com a comunistes internacionalistes, ens solidaritzem amb aquest país contra l'imperialisme, sense brindar cap suport polític al seu règim ni a la seva burgesia nacional. Això aplica tant per a Ucraïna com per a Veneçuela i l’ Iran.

Fora l'exèrcit israelià del Líban i Síria!

Per una campanya dels sindicats i dels partits obrers, als Estats Units i a tot arreu, per impedir els bombardejos israelians o nord-americans; per aixecar el bloqueig econòmic de l'Iran; per evacuar del Mar Mediterrani, del Golf Pèrsic i de l'Oceà Índic les flotes imperialistes dels Estats Units, de la Gran Bretanya i de França; per tancar totes les seves bases militars a l'Orient Mitjà!

Les masses iranianes han demostrat una valentia admirable en la lluita contra la dictadura. Ara, a més de la repressió del règim, també s'han de protegir de les bombes nord-americanes i israelianes. Però, inevitablement, la lluita es reprendrà. El que manca no és sens dubte coratge, sinó l'organització política del proletariat iranià, dels estudiants, en una línia clara:

A baix la dictadura islamista! Dissolució la Guàrdia Revolucionària i el Basij! Les religions són un assumpte privat! Separació de l'estat i el clergat xiïta!

Per l'alliberament dels presos polítics! ¡Per totes les llibertats democràtiques (llibertat d'expressió, llibertat d'associació, drets de les dones, dret de vaga, dret de manifestació…)! Pel dret a l'autodeterminació de les minories nacionals!

Autodefensa de les manifestacions! Creació de shores als llocs de treball, d’habitatge, d'estudi i a les casernes!

Ni “reformistes” del règim ni monàrquics proimperialistes! Per un govern obrer i camperol basat en les shores! Per una Federació Socialista d'Àsia Occidental!

4 de març de 2026

CoReP