.
El món a la vora del col·lapse
No estem presenciant la fluctuació periòdica d'un cicle econòmic ni un simple conflicte local. L'ordre imperialista mundial instaurat després de la Segona Guerra Mundial per la victoriosa burgesia estatunidenca, amb la complicitat de la burocràcia soviètica, s'està esfondrant i el medi ambient es deteriora fins al punt de posar en perill el futur de la humanitat.
Cada facció nacional de la classe dominant – a Washington, Pequín, Berlín, Tòquio, París, Londres, Moscou…– per a salvar als seus grups capitalistes, els seus mercats i les seves fonts de matèries primeres o energia – està recorrent a l’armamentisme, al desmantellament de les adquisicions socials i fins i tot a la violència oberta. La rivalitat interimperialista entre la decadent antiga potència hegemònica dels Estats Units i el florent imperialisme xinès ha aconseguit un nivell d'escalada en el qual Àsia Occidental s'ha convertit en el sagnant escenari d'una lluita de poder mundial, que porta al seu si les llavors de la Tercera Guerra Mundial.
El sionisme i l'imperialisme desencadenen la barbàrie a Orient Mitjà
Israel ha destruït la Franja de Gaza, envaït Síria i el sud del Líban, devastat parcialment el Líban i atacat l'Iran en dues ocasions. els Estats Units ha atacat l'Iran dues vegades i continua asfixiant-ho amb les seves forces militars concentrades a la regió.
L'Estat nord-americà, que va utilitzar armes atòmiques contra la població civil japonesa en 1945 i que va permetre a Israel adquirir-les, no té dret a decidir que l'Iran no té dret a posseir-les, ni qui ha de governar l'Iran.
La propaganda imperialista, que afirma que la guerra persegueix l'"alliberament de les dones" o del "poble" de l'Iran mitjançant el bombardeig de la població civil, és una mentida cínica. El veritable objectiu és subjugar l'Iran i tallar el subministrament energètic vital de la Xina. Encegats pel seu "èxit" a Veneçuela, on una simple demostració de força i una incursió de comandos van ser suficients per a alinear el règim amb els interessos estatunidencs, Trump va subestimar l'Iran. El règim islamista sorgit de la contrarevolució de 1979 no s'està esfondrant, sinó que està aprofitant l'agressió per a assegurar-se el suport popular i sotmetre al país internament.
Impacte econòmic: sang per petroli i la pauperització mundial
La guerra ha sumit l'economia mundial en un estat de xoc. El preu de la gasolina s'ha convertit en el baròmetre de la crisi internacional. El bloqueig de l'estret d'Ormuz no sols ha provocat un augment del 50% en els preus del petroli i el gas, sinó que també ha interromput la producció mundial de dos recursos essencials: els fertilitzants, la qual cosa agreuja la catàstrofe provocada per la guerra civil de les dues fraccions de l'exèrcit burgès a Sudan i podria provocar escassetat d'aliments en el sud-est asiàtic ; i l'heli, indispensable per a la producció de xips informàtics.
Els costos de la bogeria imperialista —mil milions de dòlars diaris només per als Estats Units— recauen directament sobre la classe treballadora. Per al capital, la guerra és un model de negoci; per a les masses, significa una caiguda en la barbàrie.
El gir autoritari de la burgesia
Per a lliurar aquesta guerra a l'estranger, la burgesia està obrint el front intern. Fins i tot en les democràcies burgeses més desenvolupades, les llibertats democràtiques com el dret a la vaga, de reunió i de premsa s'estan restringint sistemàticament. A tot arreu, els partits burgesos i els demagogs populistes exploten la xenofòbia, la religió i el racisme per a legitimar atacs reaccionaris. A tot arreu, els migrants són discriminats per l'Estat burgès. Partits burgesos de tendència feixista (Vox a Espanya, Reform a Gran Bretanya, l'Agrupació Nacional a França, l’AfD a Alemanya, el Partit Radical a Xile, etc.) i també partits burgesos que alguna vegada van "ser antiracistes" (el Partit Conservador a Gran Bretanya, el Partit Republicà als Estats Units, els republicans a França, etc.) els converteixen en bocs expiatoris. L'ona de reacció global afecta també especialment les dones i les minories sexuals, blanc de l'auge del masclisme i el fonamentalisme religiós. Un nombre creixent d'Estats persegueix minories religioses, com els musulmans a l'Índia i Birmània , els drusos a Síria , etc. Turquia, Síria i l'Iran reprimeixen les minories nacionals, com els kurds i els alauites.
El frenesí bèl·lic imperialista exacerba la catàstrofe ecològica
La crisi ecològica mundial —caracteritzada pel canvi climàtic, la contaminació, l'extinció d'espècies, l'esgotament de les aigües dolces i l'aparició de nous microorganismes patògens— es veu inexorablement alimentada per la lògica lucrativa del capitalisme i la consegüent rivalitat entre els Estats. Les conseqüències ambientals de les guerres a Ucraïna, Gaza i l'Iran són devastadores i poden considerar-se un ecocidi: la destrucció sistemàtica dels fonaments naturals de la vida com a part de la conducció de la guerra imperialista.
A Ucraïna, la guerra està provocant una contaminació sense precedents. A més de l'ús descontrolat de combustibles fòssils per part de les forces armades (aeronaus, vehicles blindats, vaixells, generadors), el 23% de les emissions relacionades amb la guerra provenen d'incendis forestals provocats per foc d'artilleria. En total, s'han alliberat més de l'equivalent a 310 milions de tones de CO₂, la qual cosa representa aproximadament la meitat de les emissions anuals de tota Alemanya. Àmplies zones estan contaminades per mines, municions sense explotar i metalls pesants. La destrucció de la presa de Kachowka en 2023 continua sent un dels pitjors desastres ambientals provocats per l'ésser humà, ja que va devastar ecosistemes sencers i va danyar permanentment l'agricultura en el sud.
A Gaza, la destrucció d'habitatges i infraestructura civil ha generat més de 50 milions de tones d'enderrocs, que sovint contenen amiant i restes de municions perilloses (com a fòsfor blanc). A causa de la destrucció deliberada de les plantes de tractament i bombament d'aigües residuals per part de les forces sionistes o a la seva inoperativitat pels talls d'electricitat, enormes quantitats d'aigües residuals sense tractar flueixen diàriament a la mar Mediterrània i es filtren al subsol, contaminant permanentment les ja limitades reserves d'aigua subterrània. Més del 85% de les terres agrícoles han estat devastades per bombardejos o moviments de terra, la qual cosa comporta la desertificació a llarg termini.
Les lluites espontànies no són suficients
Malgrat la creixent repressió i les condicions socials, a vegades desesperades, que viuen les classes explotades, la flama de la resistència continua viva en tots els continents: a l'Argentina, es produeixen manifestacions massives contra Milei; a Bangladesh, les treballadores tèxtils lideren la lluita contra l'explotació; a Kenya es viuen enormes protestes contra l'augment dels preus; als Estats Units, els treballadors han defensat en massa als seus companys i veïns immigrants contra la milícia estatal ICE.
El capitalisme, en l'era de la reacció imperialista, no pot reformar-se, tornar-se pacífic ni ecològic. La persistent bretxa entre la combativitat de les masses i la falta d'avanços revolucionaris prové de la crisi històrica de la direcció proletària. Els vells partits reformistes i les burocràcies sindicals, materialment integrats en l'Estat burgès i vinculats a la gestió de l'ordre capitalista, actuen a cada moment decisiu com un fre al moviment. Prediquen la "unitat nacional" en nom de la crisi, s'alien amb faccions de la burgesia, fan costat a l'ONU o obertament a l'esforç bèl·lic de "la seva" burgesia, i desvien les lluites cap a vagues limitades, cap als atzucacs electorals o cap a apel·lacions a la justícia burgesa, "cogestionen" amb els patrons.
Als Estats Units, els DSA i Sanders treballen per a revitalitzar el Partit Demòcrata. A Xile, el govern populista de Boric va aplanar el camí a Katz, representant de l'ala proimperialista de la burgesia. A Nepal, el derrocament del govern del Congrés va donar pas a un altre govern burgès, a causa del descrèdit dels partits maoistes i els seus governs populistes. A Gran Bretanya, el govern laborista, si bé roman en l'OTAN i endureix la seva política migratòria, està aplanant el camí al partit racista de Reform UK.
La tasca central consisteix a arrabassar els sindicats a les burocràcies corruptes i construir conscientment partits obrers revolucionaris arrelats en la lluita de classes, l'estratègia de les quals es base en la independència de classe, l'aliança de tots els oprimits i explotats sota la direcció de la classe treballadora i la destrucció de l'Estat burgès. Aquests partits només poden sorgir en el si d'una nova internacional revolucionària. Aquest és l'únic camí per a superar la crisi de direcció del proletariat i obrir el camí per a la presa del poder, per al socialisme mundial. Només la revolució proletària i la destrucció de l'aparell estatal burgès podran preservar el medi ambient i salvar la civilització.
Per la Internacional Obrera Revolucionària!
Els treballadors i els oprimits no necessiten que se'ls cridi a lluitar, perquè ja estan lluitant. Necessiten que les seves lluites triomfin, que es transformin en una revolució social que arrabassi el poder a la burgesia. Necessiten un programa i un partit. Aquest programa és el llegat de la Internacional Comunista i la Quarta Internacional.
El Col·lectiu Revolució Permanent (CoReP) proposa que els grups, organitzacions i faccions revolucionàries de tot el món, independentment del seu origen polític i idioma, s'uneixin sense demora per a impedir la guerra mundial:
A baix tota guerra imperialista! Els països oprimits tenen dret a defensar-se! Les minories nacionals tenen dret a revoltar-se!
Fi del bloqueig a Cuba i l'Iran ! Retirada de totes les tropes estatunidenques, franceses, britàniques i russes, així com de les forces navals i aèries, del Mediterrani, Orient Mitjà, l'Oceà Índic i Àfrica ! Tancament de les bases estatunidenques a Cuba i en tots els continents! Fora les tropes russes d'Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia! Exèrcit xinès, fora mans de Taiwan!
Contra els programes de rearmament dels Estats Units, la Unió Europea, el Japó i la Xina! Cap partit obrer ha de votar a favor d'un pressupost d'escalada militar! Expropiació de totes les empreses armamentístiques i els seus subcontractistes sota control obrer!
Substitució dels exèrcits permanents per una milícia d'autodefensa, arrelada en els llocs de treball, els barris obrers, els pobles i els centres de formació juvenil!
Fi dels atacs israelians contra el Líban. Retirada de les tropes sionistes del Líban i Síria. Fi al genocidi sionista: Per una Palestina unificada, multiètnica i socialista!
Sionistes, imperialistes, deixin l'Iran en pau! Ni el Xa ni els aiatol·làs, ni la Savak ni la Guàrdia Contrarevolucionària! Govern obrer i camperol!
Per partits obrers revolucionaris, per la internacional obrera revolucionària!
Per una federació socialista mundial en lloc de la barbàrie imperialista!
Col·lectiu Revolució Permanent
(Argentina, Àustria, Estat Espanyol, França, Turquia)
