Las supuestas “huelgas generales” de la burocracia, ya sean de 12, 24 o 36 horas, sólo llevan a la desmovilización en el mediano plazo. Las multisectoriales, intersindicales y distintos tipos de reagrupamientos que han surgido, tenderán a dispersarse a medida que las burocracias sindicales se van sentando a transar “paritarias” a la baja, sin consultar con la base, y se bajan de la lucha a pesar de haber cantado mil veces “Unidad de los trabajadores”.

Massa y Milei son dos candidatos de la burguesía que están enfrentados sobre la mejor manera de hacer pagar la crisis a los trabajadores. La clase obrera no tiene un candidato detrás del cual pueda reunir sus votos de forma independiente.

El dissabte 7 d'octubre, la barbàrie va fer un pas més en Palestina: primer amb l'atemptat de Hamàs en el sud-oest d'Israel, en el qual van ser massacrades deliberadament unes 1.400 persones, la gran majoria civils, dones, xiquets, joves i ancians; més de 4.100 van resultar ferides i entre 150 i 200 persones van ser segrestades. A això cal afegir els incessants bombardejos de l'exèrcit israelià contra els 2 milions de palestins atrapats en la Franja de Gaza (41 km de llarg i entre 6 i 12 km d'ample), que han causat a data 16 d'octubre més de 2.800 morts i més de 9.700 ferits. La Franja està sotmesa a un bloqueig total, inclosos subministraments vitals com l'aigua, el fuel necessari per a produir electricitat i els medicaments. Els hospitals, desbordats pel nombre de ferits, són atacats deliberadament per l'exèrcit israelià. Una probable intervenció militar israeliana sobre el terreny en l'estreta i superpoblada Franja de Gaza provocarà inevitablement milers de morts i ferits addicionals, així com innombrables actes de destrucció.

No renunciem al dret d'enfrontar un imperialisme contra un altre i d'utilitzar els seus antagonismes, però només un govern revolucionari del poble és capaç de fer-lo sense convertir-se en instrument d'un imperialisme contra un altre. (Trotsky, 11 d'agost de 1937)

Debat entre CoReP, L5I, OTI i RSO. Camp de la L5I, Berlín, 15 d'agost de 2023

Este viernes 10 de agosto por la tarde, varias organizaciones políticas desarrollaban una movilización y protesta contra la farsa electoral, en el Obelisco (Buenos Aires). La convocatoria estuvo centrada en consignas referidas a la lucha contra el ajuste, la represión, contra la democracia burguesa, y exigiendo justicia ante el asesinato de la nena Morena. La policía de la Ciudad desató una feroz represión, golpeando y deteniendo a varios militantes, en lo que resultó ser una verdadera cacería, en la cual asesinaron a sangre fría al compañero Facundo Molares, militante de Rebelión popular y ex preso político. Lo golpearon y asfixiaron hasta matarlo, como hizo la policía yanqui con George Floyd. La versión oficial que quieren instalar habla de una “descompensación”, pero todo ha sido filmado, claramente “los agentes del orden” lo asesinaron.

Com a expressió de la crisi econòmica i política que vivim, el règim bonapartista en descomposició es bolca a aprofundir els trets repressius de l'Estat, anant contra les llibertats democràtiques per a intentar esclafar la rebel·lió obrera i popular. És una necessitat burgesa: tant les feroces baralles internes entre els diferents candidats dels partits burgesos, com les que tenen els fronts oficialistes i opositors, queden a un costat; han de donar-li una eixida política que ordene i discipline la classe obrera i garantir el triomf de l'ajust en tota la línia.

Els dies 15-16 de juliol de 2023 s'ha reunit a Milà una conferència de forces internacionalistes per debatre sobre "La crisi de l'ordre imperialista mundial i la resposta del proletariat". Presentem ací a sota la proposta de resolució política presentada pel COREP per a l'aprovació de la conferència:

La classe obrera, la immensa majoria de la població russa, necessita la pau, no la guerra imperialista contra els veïns ucraïnesos.

Enfront de la violència policial i dels pinxos feixistes (sempre vinculats a la policia i a l'exèrcit) -que no cessa d'augmentar a França - contra els treballadors, els joves, els immigrants, etc., és imperatiu que els sindicats obrers i els partits de la classe obrera s'unisquen per a defensar les manifestacions, els joves, els immigrants, les vagues, els barris populars i els nostres fills. Cal d'exigir-los que ho facen, perquè els joves i els treballadors necessiten organitzar-se per a protegir les seues vides, per a impedir la repressió i denunciar la impunitat policial.