En la nit del 21 al 22 de juny de 2025, bombarders de la Força Aèria dels Estats Units van llançar atacs militars contra diverses instal·lacions nuclears iranianes. Aquest va ser un acte deliberat, premeditat i coordinat d'agressió imperialista. Va ser la continuació directa de la guerra israeliana contra l'Iran, que va començar el 13 de juny amb atacs aeris massius. Igual que a Gaza, les principals víctimes són les poblacions civils de Teheran, Tabriz i altres ciutats, moltes de les quals són dones i treballadors que protesten i desenvolupen vagues des de fa anys contra el règim clerical reaccionari.

L'objectiu de les agressions combinades és impedir que l'Iran aconseguisca la bomba atòmica (que l'imperialisme nord-americà permet posseir a l'Índia, el Pakistan i Israel, i que va ser utilitzada per ell mateix contra civils al Japó), completar la destrucció del «Eix de la Resistència» (malgrat la seua inactivitat enfront del genocidi a Gaza) i canviar l'equilibri regional de poder en Orient Mitjà a favor de la potència regional sionista, Israel, i de l'imperialisme nord-americà.

Aquests atacs estan directament relacionats amb el terrorisme de masses i la neteja ètnica d'Israel en la Franja de Gaza, la seua ingerència i ocupació parcial de Líban i Síria, i l'escalada de llarga duració amb l'Iran (terrorisme contra científics, polítics, generals i diplomàtics iranians). Estats Units no actua com a «mediador» o «potència estabilitzadora», sinó com a principal força imperialista en una rivalitat mundial. En aquest paper – i mitjançant la força militar- cerca mantindre el seu control sobre una regió estratègicament central i els seus recursos. Durant dècades, l'Estat israelià ha actuat com l'avançada armada de l'imperialisme estatunidenc a la regió, siga el que siga l'ala política del sionisme al comandament, siga el que siga el partit polític burgés a la Casa Blanca.

El sionisme no és simplement un «soci» dels EUA. Com a projecte colonial des de la fundació d'Israel i la primera Nakba de 1948 - sota la direcció del laborisme i la Histadrut [la federació sindical] - persegueix els seus propis objectius i és un valuós aliat de la burgesia estatunidenca contra la revolució social i les potencies rivals (la Xina i Rússia) a Orient Mitjà.

L'imperialisme -amb les seues guerres i crims- no és un «error» de la història, sinó una etapa necessària del capitalisme. En aquesta època, els principals estats imperialistes es reparteixen el planeta. Per part seua, les gegantesques empreses transnacionals es recolzen en el seu propi estat burgés per a assegurar-se els mercats, els recursos i les zones estratègiques, utilitzant tots els mitjans, inclosos els aranzels, les amenaces i la guerra.

Les classes dominants perses han sigut incapaces de preservar la independència del país, per no parlar de l'alliberament de Palestina, perquè temen més a les masses treballadores que a l'imperialisme. Tant l'anomenat «Eix de Resistència» basat en la religió, com la pressió militar sobre els imperialismes occidentals mitjançant l'amenaça de l'enriquiment d'urani, són clarament un fracàs.

Els comunistes internacionalistes sempre han estat del costat de les masses oprimides de l'Iran - els obrers, les dones, els treballadors de l'economia informal, els camperols pobres, els estudiants i les minories nacionals oprimides - contra la burgesia persa, ja siga monàrquica o teocràtica.

Però els treballadors conscients de tot el món neguen el dret de l'estat capitalista estatunidenc a decidir qui ha de tindre armes atòmiques i qui no, a decidir qui governa l'Iran. Com van demostrar els exemples anteriors de l'Iraq, Líbia i l'Afganistan, les intervencions imperialistes occidentals no porten alliberament ni llibertat, sinó pura reacció.

En cas d'atac imperialista - «sancions», bombardejos, invasió - els comunistes internacionalistes es posen del costat de la nació oprimida contra la potència imperialista. Sense donar cap suport polític al règim reaccionari, cridem a la derrota militar de l'agressor.

A tot el món (els EUA i Israel inclosos), és necessari un front únic obrer amb aquests objectius:

• A baix l'agressió sionista i estatunidenca contra l'Iran!
• Alt al genocidi dels palestins a Gaza! Fora les tropes israelianes de Gaza, Cisjordània, Líban i Síria!
• Fi del bloqueig de fam contra el poble palestí imposat per les burgesies israeliana i egípcia! Fi del bloqueig a l'Iran i Cuba!
• Fora totes les tropes imperialistes d'Orient Mitjà i de la Mar Mediterrània! Tancament de totes les bases militars estatunidenques, britàniques, franceses i russes!
• Els estibadors de Casablanca i Tànger (el Marroc), Geona i Salern (Itàlia), Fos (França) i El Pireu (Grècia) mostren el camí: Cal parar tots els lliuraments d'energia i armes a Israel!

Per a salvar els treballadors migrants i els refugiats, per a posar fi a les guerres reaccionàries (contra l'Iran, Gaza, Ucraïna...) i a l'opressió nacional (Palestina, Caixmir, Kurdistan...), la classe obrera ha d'arrabassar el poder a la minoria capitalista que arrossega al món al militarisme, a la catàstrofe ecològica i a la barbàrie.

23-06-2025

Col·lectiu Revolució Permanent