No es tracta d’una pel·lícula d’espies. Es tracta d’una tragèdia humana induïda amb objectius polítics, en un context internacional en què les burgesies més poderoses del planeta estan incurses en una escalada militarista i de preparació prebèl·lica. Escalada que inclou reforçar en l’interior de cada país la ideologia nacionalista, la por, l’odi i la deshumanització de l’estranger (pobre) migrant; i en l’exterior, crear o reforçar blocs d’aliats i impedir o debilitar els blocs dels altres. En el tauler mundial on tots els capitalistes utilitzen els estats burgesos per garantir i ampliar les seues propietats i guanys, els països més dèbils i la població més dèbil de tots els països són tractats només com a peons del joc. El joves migrants i Ceuta en són un.

Els treballadors conscients de tots els països han de rebutjar qualsevol il·lusió que alguna potència capitalista pugui obrir un camí progressista a l'era del declivi del capitalisme. Ni l'imperialisme nord-americà, ni el rus, ni el xinès defensen els interessos de la classe treballadora. La seva rivalitat és una expressió d’interessos contraposats entre diferents fraccions del capital a escala mundial. Tota intervenció militar d'una potència imperialista cerca, en última instància, enfortir la subordinació política i econòmica dels països semicolonials i dependents. La lluita contra aquestes intervencions és un deure fonamental del moviment obrer internacional.

Sens dubte, durant aquesta mobilització estan sorgint formes d'autoorganització de masses —assemblees obertes, comitès veïnals, etc.—, però encara no estan generalitzades ni coordinades, igual que no s'ha organitzat una vaga general. Junts, els consells obrers i pagesos, culminant en un consell central nacional, podrien constituir el doble poder contra el govern burgès.

El Col·lectiu Revolució Permanent (CoReP) proposa que els grups, organitzacions i faccions revolucionàries de tot el món, independentment del seu origen polític i idioma, s'uneixin sense demora per a impedir la guerra mundial

El resultat d'aquesta guerra serà decisiu. O bé l'imperialisme estatunidenc es veu obligat a retirar-se sense haver aconseguit aixafar a l'Iran, i l'imperialisme xinès trau partit d'això, o bé es precipitarà cap a una escalada militar i una guerra sense quarter, i l'imperialisme xinès es veurà obligat a abandonar la prudent actitud expectant que manté de moment. En qualsevol cas, l'agressió imperialista contra l'Iran acosta al món una mica més a una nova guerra mundial entre les principals potències imperialistes.

Contra totes les guerres imperialistes:

OTAN no, bases militars fora

Retorn de totes les tropes, vaixells i avions desplegats a l'exterior

Els diners d'armament, per a hospitals, escoles i equipament

L'última mobilització de les masses iranianes contra la dictadura islamista, a finals de desembre i principis de gener del 2026, va ser brutalment reprimida per les milícies del règim amb metralladores pesades. Tot i això, ja el 22 de febrer, van esclatar noves manifestacions a les universitats, amb manifestants corejant "A baix la dictadura!". Els agressors imperialistes es van assegurar que aquest moviment de masses independent del gener-febrer fos aixafat per la dictadura abans de llançar la seva guerra. Perquè les seves bombes no tenen com a objectiu alliberar les masses iranianes, sinó sotmetre-les a un nou amo, fins i tot a costa de la destrucció del país, si calgués.

Com en els EUA, les classes obreres arreu el món busquen defendre’s contra l’estat d’explotació, misèria i opressió creixents a què els sotmet la societat capitalista. Ho demostren la sublevació recentment aixafada en Iran, la vaga general indefinida en Panamà, les mobilitzacions explosives de la joventut de Sèrbia o Marroc, les rebel·lions en Nepal i Bangladesh, les onades de vagues en l’Índia o Indonèsia, passant per la històrica mobilització mundial contra el genocidi sionista en Palestina.

Aquest atac no és una “guerra defensiva”, sinó un acte de violència imperialista. Les classes dominants dels Estats Units i Israel persegueixen els seus propis interessos estratègics i econòmics: mantenir el domini militar, controlar una regió geopolíticament central i reprimir qualsevol força que escapi a la seva hegemonia. Com sempre han emfatitzat els marxistes revolucionaris, les potències imperialistes no lliuren les seves guerres en benefici del poble, sinó en benefici del capital, el poder i la dominació geopolítica.