Per un govern obrer i camperol

Declaració del Col·lectiu Revolució Permanent (CoReP)

Dos mesos i mig de vagues indefinides a tot el país

Des del 23 d'abril de 2025, a Panamà es desenvolupa una lluita de classes colossal. En el primer moment, els gremis magisterials (sindicats de docents) i, des d'uns dies després, el gran sindicat de la construcció (SUNTRACS), el sindicat de treballadors i treballadores bananers SITRAIBANA, els treballadors de la salut, les comunitats indígenes i els estudiants, mantenen més de dos mesos i mig una vaga indefinida i grans mobilitzacions en defensa de tres reivindicacions que els unifiquen en la lluita contra les principals decisions del govern de l'actual president:

• Per la derogació de la Llei 462, que reforma la Caixa de Segur Social (CSS), augmenta l'edat de jubilació, redueix les pensions futures i inicia el camí a la privatització de tot el sistema de pensions, en la línia de les desastroses reformes executades a Xile, Mèxic, El Salvador, Colòmbia, el Perú...

• Contra el memoràndum d'entesa signat a l'abril pel govern de Mulino amb els EUA, que dona pas prioritari i gratuït pel canal als vaixells de guerra dels EUA. A més, l'acord autoritza les tropes, el personal i els contractistes dels EUA a utilitzar les instal·lacions i àrees panamenyes «per a impartir entrenament, dur a terme exercicis, visites, emmagatzemar o instal·lar propietat dels EUA i qualsevol activitat d'un altre tipus». En els fets, aquest memoràndum reinstal·la tres bases nord-americanes al voltant del Canal (la Base Naval Rodman, la Base Aèria d'Howard i el Fort Sherman) i permet que tot el territori panameny quede a la disposició del Pentàgon i els seus contractistes. Tot això, sumant-se a les forces marítimes, aèries i terrestres que els EUA ja disposava al país i que, per si soles, permetien definir a la petita Panamà (4,5 milions d'habitants) com un país ocupat militarment per l'imperialisme nord-americà:

  Hegseth va revelar que actualment hi ha dos creuers de guerra, dos vaixells de la Guàrdia Costanera, avions caça F-18, una companyia de la infanteria de la marina estatunidenca i més de mil tropes realitzant operacions de suport a Panamà. (Nodal.am 10 d'abril de 2025. https://www.nodal.am/2025/04/panama-el-gobierno-acepta-mayor-presencia-militar-de-eeuu-y-concede-paso-por-el-canal/ )

• Contra la reobertura de la contaminant mina de coure a cel obert, en Donoso, explotada per capital canadenc i obligada a tancar a conseqüència de l'alçament popular en 2023; i contra el mega-embasse de Río Indio, projectat per a satisfer les creixents necessitats hídriques del Canal, que funciona per un sistema d'excloses alimentades d'aigua dolça. Aigua cada vegada més escassa, a causa de la sequera sense precedents que assota el país des de 2023. Aquest embassament, ja en construcció, destruirà nombroses comunitats camperoles i indígenes i serà així mateix una catàstrofe ecològica:

El riu Indio forma part del Corredor Biològic Mesoamericà, un ecosistema clau que connecta diverses àrees d'Amèrica Central, Panamà i el sud de Mèxic, sent un refugi per a espècies com a micos, cocodrils i diverses plantes endèmiques. Aquest corredor ecològic es veuria severament fragmentat amb la construcció de l'embassament. (IPS nocicias, 20 de març de 2025. https://ipsnoticias.net/2025/03/no-nos-iremos-comunidades-se-oponen-a-nueva-represa-en-el-canal-de-panama/)

José Raúl Mulino, un experimentat polític burgés, només porta un any en el càrrec de president totpoderós d'una república presidencialista, després de ser triat amb només el 34,2% dels vots. Va ser ministre d'Interior durant 15 anys i responsable directe d'una massacre de manifestants treballadors i indígenes en Bocas del Toro, entre el 8 i l'11 de juliol de 2010. Ha arribat a la presidència com a dofí polític de l'expresident Ricardo Martinelli, magnat multimilionari que viu fugit a Colòmbia, després de ser condemnat a 10 anys de presó per corrupció. Les relacions de submissió de Mulino respecte als EUA van quedar exposades per a coneixement general des del principi. El mateix dia de la presa de possessió del seu nou Govern, Panamà va signar un Memoràndum d'Entesa (MoU) en matèria migratòria amb l'administració de Biden. En aplicació d'aquest Memoràndum, a canvi d'una propina de 6 milions de dòlars, Mulino va iniciar la col·laboració amb els vols de deportació nord-americans i va tancar militarment els passos de migrants per la selva de Darién, des de la frontera amb Colòmbia. Durant l'any anterior, el 2023, es calcula que havien passat per Darién més de mig milió de persones, en un viatge desesperat cap als EUA. D'eixa manera, la crisi humanitària resultant de l'acumulació de desenes de milers de migrants encallats en la selva va quedar traslladada – ara sense compensació econòmica - a les extremadament pobres poblacions frontereres del país veí.

El desenvolupament de les vagues i la resposta brutal del govern a les mobilitzacions ja els analitzàvem en la nostra declaració de 24 de maig de 2025. En data d’avui, després de dos mesos i mig de feroç repressió, el moviment no s'ha esgotat, però tampoc ha aconseguit cap conquesta, malgrat la duresa i la potent organització d'una lluita que reuneix una important fracció del proletariat agrícola i industrial i a altres assalariats, al costat de la pagesia pobra i la joventut escolaritzada:

“Són les protestes més grans en 30 anys”, diu a DW l'analista polític José Eugenio Stoute. "El govern ha perdut el control de dues províncies, Bocas del Toro, controlada pels vaguistes, i el Darién, controlat pels indígenes. I en la capital hi ha marxes cada 24 hores”. (Deutsche Welle, 4 de juny de 2025)

Centenars de detencions, dos morts i centenars de ferits. Desaparicions d'activistes (ja hi ha deu perfectament documentades) i signes clars de tortura en els detinguts alliberats. Acomiadament, aplaudit per Mulino, de 6.500 treballadors bananers de la multinacional nord-americana Chiquita, en Bocas del Toro, amb tancament patronal complet a partir del 9 de juny. La repressió més feroç està caient sobre les masses, però també específicament sobre les seues organitzacions.

El 13 de febrer, després d'un duríssim enfrontament, el dia anterior, entre treballadors de la construcció afiliats a SUNTRACS i membres de la Policia Nacional, Mulino va qualificar el sindicat com una "màfia" responsable d'un intent de "assassinat indiscriminat" contra els policies, i li va declarar la guerra total:

Aquests senyors entendran el pes del que significa la llei, i un govern disposat a no tolerar l'anarquia pseudosindicalista en aquest país; que ho tinga ben clar Saúl Méndez. (TVN, 13 de febrer de 2025. https://www.tvn-2.com/nacionales/suntracs-no-es-sindicato-mafia-presidente-jose-raul-mulino-conferencia-de-prensa-noticias-hoy-panama_1_2177141.html )

Així, a partir del 12 de maig, després de les dues primeres setmanes de vaga indefinida, el mandatari ordena la detenció de tota la cúpula de SUNTRACS, viola sense ordre judicial les seus sindicals, bloqueja tots els comptes bancaris (també les personals dels dirigents) i tanca la gran cooperativa del sindicat. El seu secretari general Saúl Méndez es troba refugiat en l'ambaixada de Bolívia des del 21 de maig. Altres dos dirigents, Genaro López i Jaime Caballero, continuen presos. I Erasmo Cerrud ha sol·licitat asil a l'ambaixada de Nicaragua. Tot “el pes de la llei” i tot tipus de descarades falsificacions i muntatges policials estan caient sobre SUNCTRACS.

La direcció de SITRAIBANA traeix la vaga

També el president i el secretari d'organització del sindicat de treballadors bananers, SITRAIBANA, han provat els efectes de la repressió antisindical. Malgrat què el 12 de juny van trair la unitat i els objectius de la vaga, signant un acord unilateral amb l'Assemblea (el parlament) pel qual ordenaven acabar la vaga i els bloquejos en Bocas del Toro, a canvi de “un règim especial per als treballadors bananers dins del context de la Llei 462” i que l'Assemblea mediara davant “l'empresa Chiquita Brands per a conéixer la seua situació actual i les possibilitats de reactivar les seues operacions en la zona”.

Acabar la vaga en el context de tancament patronal de Chuiquita significava la rendició gratuïta, just en el moment en què – per a cobrir les necessitats alimentàries dels vaguistes - el natural hagués sigut haver exigit l'expropiació i socialització de les instal·lacions abandonades per la multinacional, i la seua posada en funcionament sota control dels treballadors. Però després de l'acord traïdor, les mobilitzacions i bloquejos no es van acabar, i nou dies després Mulino decretava el segon “estat d'urgència” en el termini d'un mes i militaritzava la província.

Tres dies després de la signatura de l'acord, el 15 de juny, Francisco Smith, president de SITRAIBANA,

“va ser convidat formalment a sostindre un diàleg en la seu legislativa, però en finalitzar la reunió va ser capturat per les autoritats. (COLSIBA. https://www.colsiba.org/persecucion-sindical-en-panama-libertad-para-francisco-smith/ )

El 17 de juny, també era detingut Gilberto Guerra, secretari d'organització de SITRAIBANA, que havia assumit la direcció del sindicat després de la detenció del president. Probablement, tots dos són ostatges del govern, que voldria assegurar-se del compliment dels acords recentment signats, separant els dirigents de la pressió de les masses de treballadors, que en aquell moment controlaven la província.

El 20 de juny, la Junta Directiva de SITRAIBANA publica en les xarxes un “Comunicat a la nació” (https://www.instagram.com/p/dlioxd6rrbp/ ) en el qual es desentén per complet de les mobilitzacions i bloquejos “conforme als compromisos acordats amb entitats estatals, hem complit amb la nostra part a fi que regne la pau en les nostres comunitats”. Abandonant les bases a la seua sort, la direcció de SITRAIBANA va deixar lliures les mans al govern perquè decretara l'endemà el “estat d'urgència” a la província de Bocas del Toro. I així, entre el 21 i el 30 de juny, la província va conéixer una vegada més la militarització, la suspensió de les garanties constitucionals, el bloqueig de l'entrada de subministraments d'aliments i medicaments, les bombes lacrimògenes llançades des d'helicòpters, el bloqueig de la telefonia i internet... i la total foscor i impunitat en l'actuació de les forces repressives contra els vaguistes.

La direcció de SUNTRACS enfoca l'esperança de les masses en el Parlament

Aquests fets han establert un punt d'inflexió del moviment. Pel costat de les masses obreres i camperoles, pesa la repressió i la fractura provocada pels dirigents bananers, que ha servit d'excusa als dirigents dels gremis docents per a iniciar al seu torn negociacions unilaterals amb el govern, amb l'objectiu de desconvocar el seu sector. Si continua així el procés, és el camí de la derrota assegurada.

Però pel costat de la classe capitalista i el seu govern, la fatiga és enorme. Un alçament vaguístic i popular d'aquestes característiques posa a l'ordre del dia, objectivament, no sols la qüestió del govern, sinó també la qüestió del poder. Posa en qüestió qui mana i qui obeeix... o no. Qui controla les ciutats, els pobles, les carreteres. Qui necessita la producció per a obtindre plusvàlua i qui paralitza l'economia. El temps passa i la burgesia necessita acabar ràpidament amb una situació insostenible.

Després de dos mesos i mig, de tota la repressió i de la desactivació de SITRAIBANA, Mulino no han pogut doblegar al nucli central del proletariat organitzat, representat per SUNTRACS, ni a la majoria de les organitzacions camperoles i indígenes. Les pèrdues econòmiques en tot el país són formidables. En el parlament ja comença a desenvolupar-se una gran pressió perquè el president retire parcialment la Llei 462 de reforma de la Seguretat Social, i d'eixa manera acontentar en alguna cosa al moviment i facilitar a les direccions la desconvocatòria de les vagues. Això ha permés els dirigents de SUNTRACS començar a desviar l'atenció de les masses cap a l'Assemblea Nacional, davant de la qual ha convocat manifestacions el 4 i 7 de juliol, amb afluència cada vegada més escassa (segons s'observa en els seus propis vídeos en Istagram). Una falsa expectativa en un òrgan sense poder enfront del president. Un malabarisme il·lús defensat pels mateixos que mai han plantejat la perspectiva d'enderrocar Mulino i al seu govern, amb tota la seua política antiobrera i titella de l'imperialisme nord-americà:

Mulino va deixar clar que si s'aprova una nova llei de modificacions o una llei de derogació [de la Llei 462] com la que proposarà el diputat Jairo Salazar, no la sancionaria, perquè per a ell, eixe tema està superat. (TVN, 2 de juliol de 2025. https://www.tvn-2.com/nacionales/jorge-herrera-agenda-junta-directiva-asamblea-nacional_1_2196347.html )

A baix Mulino! Per un govern obrer i camperol!

En aquesta potentíssima lluita de classes, el final de la qual encara no està escrit, el proletariat i els treballadors pobres de la ciutat i del camp han disposat de poderoses organitzacions sindicals i camperoles altament combatives. Però mancades d'una direcció política revolucionària, les direccions d'eixes organitzacions no han estat conseqüents amb les necessitats del moviment i, per contra, han evitat centralitzar-lo políticament en la consigna d'A baix Mulino i el seu govern pro-imperialista! Govern obrer i camperol! De la mateixa manera que han evitat estructurar les vagues indefinides i les mobilitzacions geogràfiques en una única Vaga General, lluitant tots a l'una i tots per tots. El resultat ha sigut la dispersió de forces i la fragmentació sectorial o geogràfica davant la pressió patronal i la repressió.

Per la creació de comités de vaga i organismes d'autoorganització de les masses

Una part molt important de les masses en lluita no està organitzada en els sindicats o en altres organitzacions obreres, camperoles o indígenes. Per això és necessari crear comités triats democràticament en les empreses, barris, escoles, pobles i comunitats. Aquests comités o consells, compostos per delegats revocables en qualsevol moment, són l'eina necessària per a assegurar el control popular del moviment, impedir les traïcions de les burocràcies, enfortir la unitat i aplanar el camí perquè la classe treballadora es prepare com a classe dominant alternativa i prenga el poder.

Sense aquestes estructures, la lluita acaba afeblida per la repressió, les negociacions secretes de buròcrates o les concessions selectives. Només una vaga general controlada per la base, organitzant la seua pròpia autodefensa contra les forces públiques militaritzades, pot generar l'energia social suficient per a enderrocar el règim i aplanar el camí per a un govern obrer i camperol basat en els consells.

• A baix Mulino i el seu govern!
• Derogació de la Llei 462! no a la privatització de la seguretat social!
• Anul·lació dels dos memoràndums d'entesa amb els EUA signats per Mulino: sobre migració i sobre accés militar al territori de Panamà! Fora totes les forces militars nord-americanes a Panamà!
• Contra la reobertura de la mina de coure en Donoso i contra el mega-embasse de Rio Indio. Control de les organitzacions obreres i camperoles sobre tots els projectes que afecten el medi ambient i els sistemes ecològics del país.
• Anul·lació de totes les mesures repressives contra SUNTRACS. Llibertat immediata sense càrrecs per a totes i tots els sindicalistes, vaguistes, manifestants..! Llibertat per a tots els lluitadors obrers i camperols presos!
• Expropiació sense indemnització i socialització de les terres i instal·lacions abandonades per Chiquita, sota control dels seus treballadors!
• Dissolució i desarmament de les “Forces Públiques de Panamà” [aparell militaritzat amb funcions simultànies d'exèrcit i policia]. Substitució per una milícia indissolublement lligada als llocs de treball, als barris obrers, als pobles, a les comunitats indígenes, a les universitats!
• Solidaritat de tots els moviments obrers del món amb la lluita obrera, camperola i antiimperialista a Panamà!
• Per la unitat de les lluites a Amèrica Llatina contra les amenaces i ingerències imperialistes!
• Govern obrer i camperol basat sobre els comités i la milícia! Per la Federació d'Estats Socialistes d'Amèrica Llatina i el Carib!

Per la construcció d'un partit revolucionari que, formant part d'una internacional obrera revolucionària, lluite per aquest programa!

11-07-2025