.
El capitalisme ha heretat l'opressió de gènere i l'ha adaptada. En particular, es beneficia del treball reproductiu de la població productora i del manteniment de la força de treball realitzat gratuïtament per les dones explotades. Gràcies a les reculades de finals del segle XX (el desmantellament de les conquestes socials prèvies, la restauració del capitalisme a Rússia i la Xina, les polítiques dels reformistes als països dominants i dels nacionalistes als països dominats…), les principals potències imperialistes (Estats Units, la Xina, Alemanya, Rússia, Japó, França, Gran Bretanya…) continuen la destrucció del medi ambient i es preparen per a una redistribució del món, una nova guerra mundial. Les conseqüències ja són palpables per a les dones treballadores a les ciutats i les zones rurals.
En primer lloc, la prioritat dels governs ara és la despesa en armament, en detriment de la protecció sanitària mundial i de la despesa social de cada estat.
4,5 milions de nenes, moltes menors de cinc anys, corren el risc de patir mutilació genital femenina (MGF) per al 2026. Actualment, més de 230 milions de nenes i dones pateixen les conseqüències de per vida. La disminució del finançament i la reducció de la inversió internacional en programes de salut, educació i protecció infantil ja estan obstaculitzant els esforços per prevenir la MGF i donar suport a les supervivents. ( UNFPA, UNICEF, ONU Dones, OMS, UNESCO, Declaració Conjunta, 4 de febrer de 2026)
A més, els estats burgesos estan emfatitzant el rol reproductiu de les dones, ja que se n'espera que engendren la carn de canó: els futurs reclutes. Per això el ressorgiment de les polítiques pronatalistes, que busquen dissuadir les dones de treballar fora de casa, així com de les polítiques xenòfobes contra la immigració. Aquestes polítiques fan que les dones i les nenes migrants siguen més vulnerables a la violació en viatges cada cop més perillosos. Si arriben al seu destí, sovint es converteixen en treballadores doblement discriminades. Un bon exemple és la situació de les treballadores domèstiques estrangeres, que frega l'esclavatge a les monarquies absolutes i salafistes del Golf Pèrsic, aliades de les potències imperialistes occidentals.
Finalment, el militarisme va invariablement acompanyat d'un ressorgiment del masclisme. Al segle XXI, els feminicidis segueixen sent una xacra mundial. Clergues obscurantistes, moviments feixistes, nous partits burgesos basats en la xenofòbia i el racisme, i fins i tot partits burgesos tradicionals, convergeixen per dividir els treballadors, revertir els drets durament conquerits per les dones i endurir el jou patriarcal.
A Gaza, les dones i els nens van ser les primeres víctimes dels bombardejos i la fam infligida per Israel amb el suport dels estats imperialistes occidentals.
Del 7 d'octubre del 2023 al 5 de gener del 2026, més del 56 % de les persones mortes directament pels bombardejos o per les operacions terrestres de l'exèrcit israelià van ser dones, nens o ancians. (The Lancet , 18 de febrer de 2026)
Israel utilitza els mateixos mètodes de neteja ètnica a Cisjordània. Desenes i desenes de dones palestines, empresonades i maltractades a presons israelianes, continuen segrestades.
Israel i Síria van negociar a París els dies 5 i 6 de gener, sota els auspicis de Turquia i els Estats Units. L'endemà de l'acord, el govern clerical de l'Alta Autoritat de Transició (HTS), una branca d'Al-Qaeda, va atacar els barris kurds d'Alep i posteriorment es va apoderar de les províncies de Raqqa i Deir ez-Zor al nord-est. La igualtat legal entre homes i dones a Rojava, proclamada pel PKK-PYD, ha desaparegut amb la creació de l'“Administració Autònoma del Nord i Nord-est de Síria”. Tot i que el partit nacionalista burgès kurd ha estat incapaç d'implementar aquest programa de defensa de la família tradicional debut als seus acords amb els líders de les tribus àrabs, les dones kurdes s'estan veient doblement amenaçades, tant com a kurdes com a dones. L'exèrcit oficial i altres grups islamistes, que permeten a Israel ocupar part de Síria, van massacrar centenars d'alauites dels dos sexes el març del 2025 i van segrestar desenes de dones (abocades, per això, a reiterades violacions). Grups sunnites van atacar els drusos al maig, cosa que va resultar en nous segrestos de dones. Ara, a Síria, amb la benedicció dels Estats Units i Turquia, el govern no electe de la xaria treballa per imposar la llei islàmica.
Fins i tot als països capitalistes dominants, on la classe burgesa explota no només la seva pròpia classe obrera, i sovint ha fet concessions a les dones treballadores del país, les conquestes anteriors ja no es veuen garantides. A més, aquestes concessions són absorbides pels interessos del capital: el Japó té la seva primera primera ministra, però és xenòfoba i militarista. Les dones que treballen a temps complet guanyen, de mitjana, només el 60% del salari dels seus col·legues homes... Als Estats Units, l'administració Trump ha prohibit els termes "feminisme", "LGBT", "contaminació", "racisme" i "igualtat" a les oficines del govern federal. Les persones transgèneres són el blanc d'atacs. Sota la pressió de les esglésies cristianes gairebé la meitat dels estats han prohibit l'avortament.
A la Xina, a les dones treballadores els resulta impossible denunciar la discriminació o la violència domèstica. Ara, el règim totalitari de Xi restringeix el dret a l'anticoncepció i a l'avortament: des de l'1 de gener, ha implementat un impost del 13% als preservatius i la píndola anticonceptiva.
Arreu del món, l'opressió, si bé no perdona les dones burgeses, afecta amb més duresa les dones proletàries, les treballadores informals urbanes i les camperoles pobres. Mentre que les dones de la classe dominant s'alliberen de les limitacions de la feina i poden gaudir del lleure, les dones de les classes dominades pateixen una doble càrrega: treballar, com els homes explotats, per als explotadors; i encarregar-se de la major part de les tasques domèstiques, la cura dels infants i dels ancians.
El misogin president dels Estats Units va conspirar amb una facció del règim burgès "bolivarià" per enderrocar el president Maduro i reemplaçar-lo per una dona, Rodríguez, però les treballadores veneçolanes no van obtenir cap benefici d’això. Si bé els amics d'Epstein eren tots rics i poderosos, les joves, sovint menors d'edat, que els proporcionava, sempre provenien de la classe treballadora. La feixista Agrupació Nacional (RN) francesa, que va obtenir la majoria dels vots a les últimes eleccions legislatives, està liderada per una dona, Le Pen, però – entre moltes altres coses – defensa legalitzar els bordells, és a dir, legitimar el proxenetisme. L'emancipació de les dones no pot ser liderada per dones líders polítiques burgeses (Meloni a Itàlia, Takaichi al Japó, Sheinbaum a Mèxic, Frederiksen a Dinamarca, O'Neill a Irlanda del Nord, Rodríguez a Veneçuela...).
Des de l'autodefensa i la solidaritat contra la policia antiimmigrant als Estats Units fins a les manifestacions del poble iranià contra el règim teocràtic burgès, les dones treballadores i les estudiants participen en totes les lluites. Si les treballadores de fàbrica, les empleades, les treballadores domèstiques, les camperoles i les estudiants no volen servir de trampolins per als explotadors i els seus representants polítics, han de formar organitzacions independents de les classes explotadores que mantenen el patriarcat, dels seus estats i de l'ONU, dels seus partits i de les associacions de dones controlades pels partits burgesos.
Les bases per extirpar les arrels de l'opressió femenina ja existeixen: per una banda, el desenvolupament de la ciència i la tecnologia permet controlar la natalitat i automatitzar algunes feines domèstiques; de l'altra, l'expansió del capitalisme dóna origen a la classe treballadora, l'interès de la qual és enderrocar l'antic ordre i crear una societat lliure d'escassetat i opressió. Però cal lliurar una revolució social, amb la classe obrera com a motor. Aquesta tasca històrica requereix la mobilització de les dones treballadores a través d'organitzacions específiques (com els clubs de dones i la Unió de Dones de la Comuna de París el 1871, la Internacional de Dones Socialistes, que va inaugurar el Dia Internacional de la Dona Treballadora el 8 de març de 1907, i el Genotdel de l'URSS, creat el 1919 per les dones del Partit Bolxevic i dissolt per Stalin el 1930) i, simultàniament, dins del moviment obrer i popular més ampli: assemblees, sindicats, partits revolucionaris i consells.
En marxar amb el partit obrer, les dones treballadores estan disposades a compartir totes les dificultats i sacrificis de la lluita, però també estan fermament decidides a exigir, després de la victòria, tots els drets que els corresponen. (Clara Zetkin, juliol de 1889)
Per la igualtat jurídica plena per a les dones a tots els països. Separació total de la religió i estat. Eliminació de tot finançament públic per al clergat.
Seguretat laboral i llicència de maternitat per a embarassades. Pensions de jubilació que permetin a totes les dones treballadores viure dignament, incloses aquelles que van treballar per als seus marits (agricultores, comerciants, etc.) o que es van veure excloses de la feina assalariada per donar a llum i criar fills.
Habitatge digne i assequible per a totes les dones treballadores, especialment per a les que fugen de la violència domèstica o crien soles els seus fills. Serveis públics gratuïts i d'alta qualitat que garanteixin el transport a la feina, la cura dels nens i nenes i de les persones malaltes i dependents.
Eliminació immediata de totes les religions a les escoles. Un sistema escolar únic, públic, laic, gratuït i mixt. Educació sexual científica basada en el consentiment de la parella, la llibertat sexual i l'amor, independentment de l'orientació sexual.
Prohibició de tota mutilació genital femenina. Anticoncepció i avortament gratuïts i accessibles, coberts pel sistema públic de salut. Tractament i atenció mèdica adequats per a malalties i afeccions específiques de la dona. Productes d´higiene menstrual gratuïts.
Prohibició i criminalització del proxenetisme. Autodefensa de les dones contra la violència de gènere. Un sistema judicial democràtic i no sexista en què els jutges siguin elegits i revocables pels consells obrers.
Llibertat perquè els treballadors, refugiats i joves en formació creuen les fronteres entre estats amb seguretat.
Dissolució dels exèrcits permanents, armament dels treballadors sota el control de les organitzacions obreres, sense distinció de sexe.
Govern de les treballadores i treballadors a tots els països, primer pas cap al comunisme mundial sense classes, sense explotació ni opressió, en què dones i homes forjaran noves relacions igualitàries i enriquidores.
Col·lectiu Revolució Permanent
(Argentina, Àustria, Estat Espanyol, França, Turquia)
