Colòmbia viu aquests dies un autèntic alçament obrer i camperol reprimit amb una violència inusitada pel govern d'Iván Duque, hereu polític de l'expresident, latifundista, narcotraficant i organitzador de milícies paramilitars, Álvaro Uribe.

Aquesta és la situació davant la qual es troba hui la classe obrera mundial. Cada dia que passa sense ser destruït, el capitalisme aprofundeix la destrucció del planeta, afavorint els desastres ecològics, climàtics, pandèmics, humanitaris. Cada dia que passa sense ser enderrocada, la classe dominant sumeix la humanitat en un nivell superior de barbàrie, eixint d'una crisi per entrar en una altra pitjor.

La il·lusió nacionalista propagada per Johnson pot durar poc. De fet, l'imperialisme britànic està condemnat des de 1940 a ser un mer auxiliar de l'imperialisme estatunidenc. La Unió Europea i les negociacions amb els seus rivals alemanys i francesos li van proporcionar un marge que ha perdut.

Els treballadors tenen raó en lluitar contra la junta, per l'alliberament dels presos, per les llibertats democràtiques. Però no han de depositar les seues esperances en l'ONU i en tal o qual altre Estat imperialista dels qui es disputen el món però que estan d'acord en l'essencial: Birmània ha de continuar sent capitalista, les seues riqueses naturals (gas, petroli, or, fusta, jade, robins, coure, or...) han de continuar sent saquejades, els seus treballadors del camp i de les ciutats han de continuar sent explotats.

La lluita contra l'opressió de gènere no pot deixar-se en mans de les classes socials explotadores o intermèdies. Secundant-se en uns pocs departaments universitaris, el feminisme petitburgés, sota l'etiqueta d’ "interseccionalitat", suma opressions sense traçar una eixida real per a totes i tendeix a enfrontar les dones amb tots els homes. Amb el suport dels mitjans de comunicació de masses, el feminisme burgés es limita a millorar la situació de les dones de la classe explotadora exigint més llocs com a dirigents polítiques o gestores d'empreses capitalistes.

Revista Kreta Cirklo - Cercle de Guix - Círculo de Tiza. Número 8. Hivern- primavera 2021.

Comunicat sobre les manifestacions per la llibertat de Hasél

La burgesia estatunidenca no necessita el feixisme hui dia perquè disposa encara de la solució Biden per enganyar les masses. Espera que aquest puga retornar la calma i la prosperitat als negocis. Aquesta esperança és vana. Les contradiccions que afligeixen a l'imperialisme nord-americà no es resoldran amb un moviment de vareta màgica, tot el contrari, perquè l'imperialisme nord-americà no recuperarà el seu indiscutible poder del passat.

Revista Cercle de guix. Número 7. Tardor-hivern 2020.