La vaga ha de superar l'actual fragmentació sectorial i unificar conscientment tots els sectors organitzats de la classe obrera, més enllà de les regions i els sectors econòmics. Ha de tenir un clar caràcter polític: contra el règim de Mulino, contra la penetració imperialista, contra la dictadura burgesa de les multinacionals.

El problema nacional kurd està directament vinculat al desenvolupament capitalista de Turquia, a la configuració de l'Estat burgés i a la seua integració en el sistema imperialista. Per tant, la resolució del problema nacional ha de considerar-se no des d'un marc estrictament nacional, sinó des d'una perspectiva de classe. Mentre l'opressió nacional continue sent una eina de la dominació de la classe burgesa, la igualtat nacional només serà possible mitjançant la lluita contra aquesta dominació.

Per finançar les despeses militars, a tot arreu, les classes dominants intensifiquen els seus atacs contra la classe obrera, contra totes les conquestes socials, contra els serveis públics, contra la majoria de la petita burgesia.

Les treballadores i els treballadors ucraïnesos, russos, nord-americans, xinesos o dels països europeus no som enemics entre nosaltres! L'enemic són els nostres governs, que organitzen una perillosíssima escalada bèl·lica per defensar els interessos econòmics i estratègics dels grans capitals.

Per una Organització Mundial de Dones Comunistes formant part de la futura internacional obrera revolucionària.

Abans que sigui massa tard, el moviment obrer de tots els països (en primer lloc de Rússia, dels Estats Units, d'Europa) s'ha de pronunciar pels drets dels pobles oprimits (palestins, kurds, ucraïnesos, etc.), contra el militarisme dels estats imperialistes, contra les annexions territorials de totes les grans potències, pel desmantellament dels exèrcits professionals al servei dels explotadors, etc.

Israel mata de fam i terroritza la població de Gaza: 1,9 milions de persones desplaçades (90% de la població), almenys 10.000 presoners torturats massivament, almenys 45.936 morts i 109.274 ferits.

Formem un front únic defensiu i de combat dels militants del SPÖ, del KPÖ, de totes les organitzacions que es reclamen del moviment obrer, dels treballadors i treballadores sindicalistes i també dels no organitzats. Classe contra classe ha de ser el crit de guerra!

El FPÖ es prepara per prendre el poder i està recollint els trossos que li havien tret. Ara els companys de les bases de l'SPÖ han de cridar clarament als buròcrates del partit: “Res de concessions a aquest ramat reaccionari! No es pot pactar amb els partits burgesos: som una classe contra una altra! No hi som per netejar les destrosses d'una política fallida al servei del capital.

El crucial ara és l'autoorganització de la classe obrera, els estudiants, els treballadors del sector informal i els llauradors pobres, que han de superar les divisions nacionals i religioses, defensar els seus interessos i impedir la interferència estrangera.