La «crisi de Ceuta» ha estat fabricada i no és explicable fora del context polític i econòmic internacional

Els antecedents immediats a l’allau humana per terra i mar, que ha deixat més de 150 morts - molts d’ells ofegats - desenes de ferits (per l’allau i per la brutal repressió policial posterior als dos costats de la frontera) i milers de refugiats en els carrers i platges de Ceuta, es relacionen amb dos fets que han enfurit (més) la caverna feixista de l’eix PP-VOX contra l’actual govern espanyol i un tercer fet que ha importunat especialment els interessos dels governs marroquí i nord-americà:

-el decret del govern de Pedro Sánchez (PSOE-Sumar-PCE), la passada primavera, permetent obrir un procés de regularització d’uns 500.000 migrants ja social i econòmicament integrats.

-la sentència 2965/2026 del Tribunal Suprem espanyol de finals de juny, establint que els migrants que entren per mar no poden ser retornats de manera immediata («devolució en calent») i han de gaudir de les garanties d’un procés administratiu individual.

-La reducció a la meitat de les vendes anuals de gas nord-americà a Espanya i la recuperació d’Algèria com a soci estratègic en matèria d’energia. Situació amb visos d’estabilitzar-se amb la visita el 20 de juliol de Pedro Sánchez a Algèria, on el centre de l’agenda el constituïa el reforçament de la provisió de gas per tal de pal·liar els efectes provocats per la guerra dels EEUU contra l’Iran i el tancament de l’estret d’Ormuz.

Sánchez va subratllar que la visita revesteix "una importància especial" per al Govern espanyol, i va recalcar que Madrid no veu Algèria només com un país veí, sinó com un soci estratègic. [...]

El president del Govern espanyol va assenyalar que Algèria s'ha convertit des del començament del 2026 en el primer proveïdor de gas natural d'Espanya gràcies al gasoducte 'Medgaz'. [...]

A la visita també li va acompanyar un grup d'alts responsables d'empreses energètiques espanyoles, senyal de l'interès de Madrid per reforçar les inversions i la cooperació econòmica amb Algèria. (Euronews, 21 de juliol de 2026). https://es.euronews.com/2026/07/21/sanchez-visita-argelia-para-abrir-una-nueva-etapa-de-cooperacion-tras-anos-de-tension ).

Cal afegir que, gràcies a les pressions ianquis per expulsar Rússia dels mercats europeus amb l’excusa de la guerra contra Ucraïna, els EEUU havien aconseguit convertir-se en el principal proveïdor de gas natural a Espanya. Però, el darrer any, la reducció dràstica de les seues vendes els ha posat per darrere no a soles d’Algèria, sinó també de Rússia!

Segons el Boletín Estadístico d'Enagás, les entrades de gas rus van arribar als 8.726 GWh, front els 5.505 GWh registrats el mateix mes de l'any anterior, fet que suposa un increment del 58,5%. Amb això, Rússia va cobrir el 27,8% de tots els subministraments rebuts per Espanya durant el mes.

Alhora, els Estats Units van patir una forta caiguda de les seves exportacions cap a Espanya. Els subministraments nord-americans van baixar fins a 4.763 GWh, davant dels 9.183 GWh del maig del 2025, una pèrdua del 48,1%. Com a conseqüència, la quota de mercat va caure fins al 15,2%, situant-se darrere d'Algèria i Rússia. (El Economista, 16 de juny de 2026. https://www.eleconomista.es/energia/noticias/ 13971556/06/26/rusia-eleva-un-58-las-ventas-de-gas-a-espana-en-mayo-ante-el-retroceso-de-eeuu.html)

Mes i mig després de la tràgica desbandada tan costosa des del punt de vista humà, ningú al Marroc ni a l’Estat Espanyol busca seriosament identificar les forces polítiques reals darrere l’alta tecnologia dels bots informàtics que, amb notícies falsificades o distorsionades i mètodes de manipulació de masses, impulsaren en fòrums juvenils d’Internet una allau caòtica cap a Ceuta de 70.000 persones en dos dies. Menys encara es parla d’iniciar un procés penal contra eixos responsables en darrer terme de les desenes de morts i desapareguts als dos costats de la frontera. Responsables que s’han aprofitat d’una situació social real ja de per si molt dramàtica: l’existència endèmica en el Marroc de molts milers de ciutadans locals i de migrants en trànsit, procedents de la resta d’Àfrica, tots desitjosos de fugir del país magrebí cap a Europa, amb l’esperança de trobar treball i un futur millor.

La monarquia alauita del Marroc ja era un aliat privilegiat dels EEUU, que des de fa dècades entrena i «assessora» el seu exèrcit. Però des de la signatura dels Acords d’Abraham en 2020 (EEUU e Israel amb Emirats Àrabs Units, Bahrain, Sudan i Marroc) destinats a «normalitzar definitivament» la supremacia de l’estat colonial d’Israel en Orient Mitjà i més enllà, l’exèrcit sionista ha passat a incorporar-se també a l’estat major de l’exèrcit marroquí en les tasques de «coordinació i assessorament per a la col·laboració estratègica i de seguretat». A més, en gener de 2026, mesos després de la repressió brutal de les mobilitzacions dels joves contra el govern, Israel i Marroc han signat un «Pla militar conjunt» bilateral de caràcter «estructural», que afegeix l’accés d’Israel al control militar indirecte de l’estret de Gibraltar des d’Àfrica, junt amb els EEUU.

Buscant l’empremta dels qui se n’aprofiten

Arribats a aquest punt, la boira que amaga la suposada cerca oficial dels «instigadors» de l’estampida s’aclareix una mica, dintre de l’embolic. La tecnologia utilitzada sembla tenir el segell d’alguna organització estatal d’intel·ligència. Quins serveis secrets estaven interessats en atrapar el govern de Sánchez en una crisi humanitària major al voltant de la qüestió migratòria? Per començar i sense dubte, el marroquí, molestat per l’acostament espanyol cap a Algèria, considerada enemiga, entre altres coses, perquè encara dona suport al Frente Polisario i no reconeix l’ocupació marroquina del Sàhara.

A l’origen o no de la maniobra en Internet, el govern del Marroc segurament havia donat la instrucció de no evitar l’estampida, vist com els seus policies inclús la facilitaren. Totalment insensible davant el drama dels seus ciutadans, el govern marroquí ha aprofitat l’ocasió per a mostrar les dents a l’espanyol i d’amenaçar-lo amb les «conseqüències» de quan la policia magrebina es nega a col·laborar – encara que siguen poques hores – com a gos repressor de la migració en les fronteres. D’altra part, el Marroc ha tret, com ho fa de manera regular, la reivindicació de Ceuta i Melilla (que mai ha intentat recuperar de veritat) per excitar el nacionalisme al voltant del règim dictatorial d’una monarquia medieval, que és la gran propietària capitalista de la major part del sistema productiu del país. Dos per un.

El govern de Sánchez té altres enemics externs, molt més poderosos que el marroquí, que estan interessats a desestabilitzar-lo des de fa temps: els governs de Netanyahu i de Trump. Els EEUU i Israel tenen unes capacitats tecnològiques molt superiors a les del Marroc i, sens dubte, són capaces d’instrumentalitzar (o bloquejar, si els interessara) les maniobres dels serveis secrets marroquins.

A més, queda un enemic interior, obstinat en enderrocar per tots el mitjans el govern socialdemòcrata, i que al seu temps té lligams molt estrets amb els serveis ianquis i sionistes: els partits de la burgesia franquista (PP-VOX) que ja utilitzaren els serveis secrets de l’Estat Espanyol per forçar la dimissió de Felipe González, fa 30 anys. Establerta la jerarquia entre serveis secrets i el caràcter públic i detectable de la maniobra en els fòrums d’Internet, la nostra conclusió es que, independentment de qui haja sigut l’organitzador directe (poden haver sigut alguns o tots en coordinació!), és molt improbable que res s’haja fet sense (com a mínim) el vistiplau de la CIA i el Mossad i (com a mínim) sense el coneixement dels serveis d’intel·ligència espanyols i marroquins.

Aquesta seria la raó per la qual el govern socialdemòcrata evita investigar (o publicar) l’origen real de la provocació. Com varen fer els seus antecessors del PSOE, ha decidit cobrir políticament les clavegueres de l’Estat Espanyol i dels seus aliats. També explicaria per què PP i VOX, exploten la situació amb la més gran misèria moral concebible, però desviant exclusivament les mirades cap a l’element exterior menor, Marroc, tot i sense molestar massa el seu patrocinador nord-americà.

Que se’ns entenga bé. No es tracta d’una pel·lícula d’espies. Es tracta d’una tragèdia humana induïda amb objectius polítics, en un context internacional en què les burgesies més poderoses del planeta estan incurses en una escalada militarista i de preparació prebèl·lica. Escalada que inclou reforçar en l’interior de cada país la ideologia nacionalista, la por, l’odi i la deshumanització de l’estranger (pobre) migrant; i en l’exterior, crear o reforçar blocs d’aliats i impedir o debilitar els blocs dels altres. En el tauler mundial on tots els capitalistes utilitzen els estats burgesos per garantir i ampliar les seues propietats i guanys, els països més dèbils i la població més dèbil de tots els països són tractats només com a peons del joc. El joves migrants i Ceuta en són un.

El govern de Pedro Sánchez, paralitzat i entre les cordes

A l’Estat Espanyol, els membres del govern, els partits que li donen suport, l’oposició i els mitjans de comunicació burgesos estan enredats en una discussió sense fi sobre si el govern estava o no avisat, sobre si els serveis secrets han funcionat o no, sobre la coordinació o no dels ministres, sobre l’incompliment del govern marroquí de les «obligacions» repressives per les que cobra de la UE, sobre l’existència de proves demostrant la mà del Marroc incitant l’esdeveniment. Sembla que per a tots ells la mà dels serveis secrets d’Israel, dels EEUU o del mateix Estat Espanyol no és tan preocupant. Perquè, per l’altre costat, ningú es creu la participació de Rússia, insinuada per Pedro Sánchez probablement per obtindre més ràpidament suport material de la UE, actualment centrada en una escalada prebèl·lica amb aquell país. En tot cas, tots es situen en el terreny de considerar un «problema d’estat» la pressió migratòria des d’Àfrica i tots defenen la necessitat de reforçar la militarització de les fronteres, per a reduir l’entrada de persones que fugen de la misèria, les catàstrofes ecològiques o la guerra, en resum, de la falta de futur.

Aquest terreny discursiu en vells temps era gairebé privatiu de VOX i el PP (com de tot el fatxerio feixista o filo-feixista del planeta) però ara ja forma part obertament del discurs «democràtic» i «liberal» dels dirigents de la Unió Europea i del govern espanyol. I diguem terreny «discursiu», perquè en el terreny de la realitat implementada, la hipòcrita UE i els governs de tot color que la conformen (inclòs l’espanyol), fa molt que tenen una política de criminalització de la migració il·legal i de militarització de fronteres, que deporten treballadors indefensos, que paguen a països tercers (entre ells el Marroc) perquè es «desfacen» dels migrants abans d’arribar a les fronteres europees, que han convertit el Mediterrani en un cementeri monstruós on han mort més de 34.000 persones des de 2014... i que sobreexploten i assetgen policialment de manera sistemàtica els treballadors migrants amb o sense papers, molt especialment els racialitzats.

I això ho fan els mateixos països que exigeixen pas lliure per als capitals i els capitalistes estrangers. Els mateixos països que són l’origen de l’enorme pressió migratòria africana des de fa dècades, perquè són les seues empreses les que depreden els recursos naturals, destrueixen les economies tradicionals i provoquen crisis ecològiques i guerres interminables per tot el continent africà.

Tot això cal dir-ho nomenant específicament el govern de Pedro Sánchez, especialista en màrketing «progressista» qui, com a bon socialdemòcrata, de tant en tant atorga algunes concessions a la classe treballadora, per assegurar-se certa pau social i el suport de les burocràcies sindicals, però sempre des de la perspectiva de gestió lleial del capitalisme i el seu estat. I així, certament, ha impulsat l’actual procés de regularització de més de 500.000 treballadors migrants, ja integrats i necessaris per a l’economia capitalista. Però, simultàniament, és un govern que ha assumit tota la legislació d’estrangeria dels anteriors i avala el cruel Pacte Europeu sobre Migració i Asil. De la mateixa manera, hem vist a Pedro Sánchez fer gestos públics contra el genocidi en Palestina – i donar-se un bany de «prestigi internacional» - sense deixar de mantindre els enormes lligams de l’Estat Espanyol amb Israel. O aparentar oposar-se en públic a Trump i a les seues exigències d’incrementar la despesa militar, però en realitat multiplicar eixa despesa fins al nivell exigit en cada moment per l’OTAN.

La lleialtat a la burgesia i al seu estat monàrquic, els grans serveis prestats per mantindre la major part de reformes ultrareaccionàries dels governs anteriors, no són prou per a que el govern es salve de l’odi rabiós i de l’assetjament polític i judicial de la caverna PP- VOX, que aquests dies ha assolit un nivell superior d’histèria. Però el centre de la preocupació política no és la tragèdia humanitària cruelment allargada, dels morts i desapareguts per centenars i dels refugiats per milers a la intempèrie en els carrers i les platges de Ceuta.

No. Ara el llenguatge de les acusacions i de les respostes polítiques és directament militar, inclús bèl·lic. La «pàtria» ha sigut «invadida» per ordre del govern marroquí i Pedro Sánchez l’ha «traïda», segons el tàndem franquista; «la integritat d’Espanya» ha estat posada en perill i hi ha «pistes» que assenyalen cap a una provocació dels serveis secrets d’Israel i Rússia, segons el govern socialdemòcrata, però no cap EEUU i Marroc, malgrat tots els testimonis que demostren la col·laboració física de la policia d’aquest darrer país facilitant l’estampida.

Mentre es discuteix, els dies passen. El govern només és diligent en reforçar la presència militar i la repressió policial, en emetre excuses per no haver sabut preveure a temps la situació. El PP i VOX boicotegen amb totes les armes possibles (des de les administracions autonòmiques o locals que controlen, des de la judicatura, des de la policia o l’exèrcit) tot intent del govern per millorar les condicions inhumanes dels refugiats i establir un procés administratiu d’expulsió legal. Perquè es vol evitar la recepció cap a la península, almenys dels adults. La legislació impedeix expulsar els menors no acompanyats. Fins i tot la construcció de campaments provisionals en el port, que en moltes altres ocasions s’ha acceptat, està recorreguda judicialment per les associacions de policia! La defensa de la «civilització cristiana» de la que parla tota aquesta gent entestada a derrocar el govern és manifesta en impulsar, allargar i esprèmer políticament aquesta barbàrie.

Les direccions de les grans centrals sindicals i els partits que es reclamen de la classe obrera es limiten a observar espantats i assessorar el govern, sense considerar la possibilitat d’intervenir des de la seua independència ni tan sols que fora per solidaritat humanitària. El comunicat conjunt d’UGT y CCOO de Ceuta, el dia 30 d’agost, és una mostra de com les burocràcies sindicals han arribat a actuar com a simples crosses de la política burgesa, acceptant tota la política antiimmigració de la UE i tota la propaganda patriotera i colonialista del govern:

«Por todo ello UGT de Ceuta y CCOO Ceuta exigimos:

• Reconocimiento de la agresión y firmeza: El Gobierno debe reconocer que lo ocurrido los días 30 y 31 de julio fue un ataque a la soberanía española y su integridad territorial y actuar con firmeza frente a Marruecos.
• Responsabilidad europea: La Unión Europea debe asumir su parte de responsabilidad y aportar recursos y soluciones, ya que Ceuta es frontera exterior de la UE.
• Relocalización inmediata: Las personas migrantes que permanecen en Ceuta deben ser trasladadas fuera de la ciudad autónoma mientras se tramitan sus expedientes de expulsión o regularización. Ceuta no puede seguir soportando esta presión.
• Refuerzo de la seguridad fronteriza: Se debe garantizar un control efectivo de la frontera para evitar nuevas entradas masivas y proteger la integridad territorial española.» (Página web d’UGT Ceuta. 30 d’agost de 2026 https://www.ugtceuta.es/post/ccoo-ceuta-y-ugt-ceuta-ante-la-invasi%C3%B3n-sufrida-por-ceuta-hace-un-mes )

La pàtria envaïda? La integritat d’Espanya violada?

Per començar, Ceuta i Melilla són els darrers residus de la colonització espanyola en Àfrica. Places militars a prop de l’estret de Gibraltar, l’estratègica única entrada al Mediterrani des de l’oceà Atlàntic. L’atapeïda Ceuta, abans del reforçament repressiu actual (que inclou l’ús de l’exèrcit per a defendre els establiments de les grans cadenes comercials), disposava de 1.200 policies i 2.600 soldats per a una població total de 84.000 habitants. El peu d’Estat Espanyol sobre aquestes places rodejades de territori marroquí es manté i mantindrà depenent fonamentalment dels interessos i decisions dels EEUU, per a qui el control de l’estret és vital en les seues permanents maniobres imperialistes relacionades amb Europa, Rússia i l’Orient Mitjà.

La defensa de la «pàtria envaïda» resulta encara més ridícula si es reconeix que els migrats bloquejats en Ceuta el que volen no és quedar-se en la ciutat militar, per a incorporar Ceuta al Marroc, sinó fugir d’eixe país i sortir com més prompte millor cap al continent europeu. Però, a més, com es pot dir «invasors» (un concepte que els converteix automàticament en enemics) a uns milers de joves inermes que - manipulats per una campanya en les xarxes socials i buscant guanyar-se la vida amb el seu treball- han caigut en una trampa mortal al sol de Ceuta, en agost, sense aliments ni aigua? que han deixat 150 cadàvers pel camí? Que han sigut brutalment reprimits en territori marroquí i en Ceuta. Que s’han vist obligats a retornar en la seua major part (els que tenien a on fer-ho), forçats per la calor, la fam i la set hàbilment utilitzades contra ells amb l’ajuda del tancament dels propietaris del les grans cadenes d’alimentació?. Com és possible que tota la UE s’espante davant del «greu problema» d’un grapat de milers de migrants i alguns dels seus països ordenen tancar inclús les fronteres interiors? La mateixa UE que fa quatre anys pogué assimilar en pocs mesos més de 6,5 milions de refugiats ucraïnesos (uns 200.000 d’ells vingueren a l’Estat Espanyol) atorgant-los un estatus molt millorat respecte a la resta de refugiats? Quan es vol es pot.

A data de hui, encara queden uns 8.000 de migrants en els carrers de Ceuta, entre els quals uns 1.500 menors. En condicions infrahumanes, sobreviuen fonamentalment gràcies a l’ajuda solidària dels veïns dels barris pobres i de les ONG. El govern no ha sigut capaç encara de reallotjar en la península o en altres països de la UE ni tan sols a les xiques menors, com ha anunciat en diverses ocasions. L’administració marroquina no desitja el retorn de cap dels refugiats, i està ja construint una porta adossada a la tanca de la part espanyola de la frontera, per evitar-ho si es donara el cas.

Quan, per fi, el dia 18 de setembre s’ha posat en funcionament el primer campament en el port, ha sigut només per a 1.700 persones, deixant a la resta encara a la intempèrie. La ciutat està col·lapsada i inundada de fem, la població exhaurida i farta de l’absència d’una solució, els migrants desesperats. És el panorama perfecte per a la propaganda dels apologistes nacionals i internacionals del feixisme, el racisme i la lluita contra els migrants.

La nostra posició

Una posició de classe i revolucionària ha d’alimentar-se estrictament del principi de l’internacionalisme proletari, i això implica defendre i donar suport als nostres germans de classe de qualsevol país front a la burgesia del nostre o la d’ells.

Nosaltres defensem el dret de tots els treballadors del món a migrar lliurement en cerca d’un treball, a no morir en l’intent, a no ser oprimits, perseguits ni sobreexplotats en el país d’acollida. Defensem la necessitat que les organitzacions del moviment obrer de l’Estat Espanyol (polítiques, sindicals, socials, culturals, etc) trenquen amb la política conciliadora i covard del govern Sánchez per unir forces i organitzar:

La solidaritat humanitària immediata, material i directa amb els refugiats de Ceuta, que no ha de continuar recaient exclusivament sobre la bona voluntat de la població treballadora local i les ONG.

L’exigència del trasllat dels migrants a la península sense més demora i la seua incorporació l’espai de la UE en les mateixes condicions, com a mínim, que s’han atorgat als refugiats anteriors.

La derogació de la Llei d'Estrangeria amb els seus CIE, les seues deportacions i murs. La regularització de la totalitat dels treballadors i treballadores migrants amb igualat de drets socials, laborals, civils i polítics.

Per acabar amb la militarització assassina de les fronteres. Per la dissolució de l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex).

Per organitzar com a una única classe l’autodefensa enfront dels atacs feixistes contra els treballadors estrangers o racialitzats.

Per la retirada definitiva de l’exèrcit i els cossos repressius espanyols de Ceuta i Melilla.

Per organitzar la solidaritat obrera efectiva entre els treballadors del Marroc i l’Estat Espanyol.

20 de setembre de 2026.

Internaciema Kolectivista Cirklo