1 de maig: per acabar amb el capitalisme putrefacte! pel poder dels treballadors!

Translations: es

La supervivència del capitalisme amenaça la humanitat

Tots els governants de torn parlotegen, cadascun a la seua manera, de democràcia, ecologia i pau, però subvencionen empreses capitalistes extractives, manufactureres i agrícoles que balafien recursos, emeten innecessàriament gasos d'efecte d'hivernacle i contaminen de manera duradora. Els Estats burgesos dediquen pressupostos cada vegada majors als exèrcits i a espiar i reprimir la població. Mentre una part important de la població mundial, fins i tot als països imperialistes, no menja adequadament, no té un habitatge digne, no té accés a una sanitat i una educació de qualitat, la despesa militar mundial en 2021 va superar els 2 bilions de dòlars, és a dir, quasi el 6% dels pressupostos.

En Etiòpia va esclafar la insurrecció de Tigray al novembre de 2022 amb l'ajuda de l'exèrcit eritreu. Rússia està lliurant una guerra colonial i destructiva a Ucraïna. La dictadura militar de Birmània/Myanmar ha desfermat una guerra civil contra els seus pobles. Les organitzacions criminals s'han apoderat d'Haití. El territori de Síria li ho disputen el tortuós règim del Baaz, secundat per Rússia i l'Iran, i faccions islamistes, algunes d'elles amb el suport de Turquia. Israel bombardeja periòdicament Síria i a vegades Líban. Turquia ocupa part de Síria i bombardeja l'Iraq. Xina i l'Índia s'enreden periòdicament en escaramusses a l'Himàlaia. Dues fraccions de l'exèrcit es disputen Sudan. Les dues principals potències imperialistes (els EUA, la Xina) es desafien militarment en la Mar de la Xina.

El calfament global continua, sense control malgrat els acords internacionals de les COP, a causa de la lògica del benefici, la rivalitat entre Estats i la competència entre empreses. Va acompanyat de contaminacions mediambientals, pèrdua de diversitat biològica, escassetat creixent d'aigua dolça, desforestació massiva i deterioració de les terres cultivables. Per no parlar de les dramàtiques pandèmies provocades per agents patògens animals (ébola, covirus...) com a resultat previsible de la brutal pressió de la producció capitalista humana sobre els hàbitats naturals d'altres espècies.

Desacceleració econòmica mundial i inflació

El capitalisme funciona cíclicament i és sacsejat inevitablement per crisis econòmiques que restableixen temporalment les condicions per a l'expansió de l'acumulació de capital. Però a causa de les subvencions dels governs per a salvar a les seues pròpies empreses i a les polítiques permissives dels bancs centrals, la destrucció del capital mundial ha sigut limitada en les recents recessions mundials, inclosa la de 2020-2021. Com a resultat, les expansions econòmiques que segueixen tenen un abast limitat i semblen més curtes: l'FMI espera que el creixement mundial es limite al 2,8% en 2023.

A això s'afig el ressorgiment del proteccionisme en totes les seues formes, que condueix a una certa fragmentació del mercat mundial, limita el creixement mundial i alimenta la inflació: d’acord amb l'OMC el comerç internacional de béns i serveis només augmentarà un 1,7% en 2023.

L'última recuperació ha vingut acompanyada d'un repunt de la inflació: 8,7% d'augment dels preus a tot el món en 2022 segons l'FMI. En alguns països, la moneda ja no exerceix correctament el seu paper: en 2022, la inflació a Turquia va superar el 64% i a l'Argentina el 94%. En realitat, l'augment dels preus dels aliments, l'energia i l'habitatge supera amb escreix les taxes mitjanes d'augment de preus i ha assolitit un nivell dolorós per als assalariats de tots els països.

Enfront de la inflació, la política monetària restrictiva dels principals bancs centrals tendeix a fer pujar els tipus d'interés globals en detriment de les economies nacionals més febles, els Estats més endeutats i les empreses "zombis" no rendibles, inclosos els bancs més fràgils. La pujada dels tipus bancaris afecta especialment les famílies treballadores endeutades dels Estats on el crèdit bancari és a tipus variable.

Les rivalitats imperialistes desencadenen una escalada militar mundial

En el període de decadència capitalista (la fase imperialista), els grans Estats, inevitablement, defensen l'antic repartiment del món que els era avantatjós o el qüestionen per a aplanar el camí als seus grups capitalistes enfront dels seus competidors estrangers. La situació mundial està marcada per la creixent rivalitat entre els Estats Units, que continua sent la primera potència imperialista, i Xina, potència imperialista en ascens que qüestiona el repartiment del món. Les altres potències (el Japó, Alemanya, Gran Bretanya, França, Rússia, Itàlia, etc.) es divideixen entre aquests dos pols.

Així, l'Estat nord-americà intenta escanyar el capitalisme xinés limitant les seues exportacions i privant-li dels components electrònics necessaris per a modernitzar la seua indústria (i el seu exèrcit). En termes militars, l'Estat nord-americà té, amb diferència, el major pressupost militar del món. Amb l'excusa de la guerra imperialista de Rússia contra Ucraïna, reforça l'OTAN i tracta d'alinear a la Unió Europea contra Xina. A més, ha conclòs una nova cooperació militar amb Austràlia i Gran Bretanya (Aukus) en 2021 i està incrementant les maniobres militars amb els seus aliats, entre ells Filipines i el Japó, en la Mar de Xina. Per part seua, l'Estat xinés alinea amb ell a Rússia i el Brasil. Amb el segon pressupost militar del món, està reforçant el seu control sobre Hong Kong, militaritzant illes en la Mar de Xina i augmentant les maniobres militars en l'Estret de Taiwan.

L'auge mundial del militarisme generalitzat es duu a terme sense preocupar-se per limitar la contaminació o estalviar energia. L'exèrcit burgés i els seus serveis secrets, no sols són una càrrega fiscal per als treballadors, sinó una eina repressiva contra la seua emancipació.

La reacció es generalitza

En les economies més avançades, els Estats estan reabocant les conquestes socials anteriors. Fins i tot les democràcies burgeses més consolidades restringeixen les llibertats: espionatge sistemàtic de la seua població, restriccions al dret de vaga, a viatjar, a manifestar-se, a publicar... Els expresidents (Trump, Bolsonaro) impugnen les eleccions quan els són desfavorables i llancen bandes feixistes per a pressionar les institucions. A tot arreu, els partits polítics burgesos i els demagogs populistes es recolzen en la xenofòbia, la religió, el racisme, el masclisme, la conspiració... Els treballadors migrants, les dones treballadores i les minories ètniques, religioses o sexuals són les primeres víctimes de l'auge de la reacció mundial.

L'Estat indi persegueix els musulmans i ocupa militarment Caixmir. Israel, basat en la colonització de Palestina, inevitablement la continua a Cisjordània i Jerusalem, mentre aprofundeix l'apartheid contra els àrabs en el seu interior. La Rússia capitalista només pot defensar-se de la pressió militar i econòmica dels Estats Units i la UE negant el dret d'Ucraïna a existir i reprimint cada vegada més la seua pròpia població. Turquia persegueix els kurds dins de les seues fronteres, el seu exèrcit els ataca a l'Iraq i Síria. A l'Iran, el règim dels aiatol·làs sorgit de la contrarevolució burgesa de 1979 oprimeix més que mai les dones i les minories nacionals. El règim quasi feudal dels talibans, que va tornar al poder en 2021 prohibeix ara a les dones de les ciutats treballar i a les xiquetes estudiar.

La crisi de direcció del moviment obrer

Des de l’1 de maig de 2022, la població treballadora ha protagonitzat importants lluites en tots els continents, en particular al Perú, contra la destitució del president electe i la repressió policial; a l'Iran, contra el vel obligatori; a Xina, contra el confinament excessiu; a Gran Bretanya, Sri Lanka, Bèlgica, Àustria, República Txeca, Alemanya, els Estats Units, etc., contra la inflació; a França, contra l'increment de l'edat de jubilació.

Però l'actual direcció de la classe obrera mundial no serveix realment als interessos dels treballadors. Els sindicats majoritaris segueixen en mans de burocràcies corruptes i a vegades lligades a partits burgesos com als EUA, l'Argentina, Algèria... Com a resultat, a Gran Bretanya, Bèlgica, França... els dirigents sindicals es neguen a convocar una vaga general fins a la victòria. A Gran Bretanya, fins i tot van suspendre les vagues quan va morir la reina.

La restauració del capitalisme en 1992 a Rússia i Xina ha agreujat la crisi del moviment obrer. Els vells partits obrer-burgesos ("laboristes", "socialdemòcrates", "comunistes") obeeixen més que mai a la seua classe dominant. Els partits creats segons el seu model (PT brasiler, DL alemany, Respect britànic, Syriza grec, Podem espanyol, LFI francés, PT belga, PSOL brasiler...) no són millors. L'LP britànic, més monàrquic que mai, està a favor de l'OTAN i es nega a donar suport a les vagues de les direccions sindicals; l'SPD alemany governa amb els Verds i el Partit Liberal; el PSOE, el PCE i Podem formen un govern social-imperialista a Espanya, entusiasta de l'escalada militar de l'OTAN; Al Brasil, Lula té com a vicepresident a un vell polític burgés, s'oposa al dret a l'avortament i s'agenolla davant l'Estat Major de l'Exèrcit; a Nepal, el PCUN-M és actualment membre del govern burgés; el mateix que el SACP en Sudàfrica; el KPRF rus dona suport a la invasió d'Ucraïna; el DSA estatunidenc està en el Partit Demòcrata i serveix de titella a l'imperialista Biden; etc.

El centrisme contribueix a la confusió i la fragmentació

La direcció de la 4ª Internacional, creada per a substituir la Internacional Obrera i la Internacional Comunista, va revisar el seu programa en 1949-51. L'esclat subsegüent, que perdura, ha produït una multitud de sectes estèrils i una vintena de corrents oportunistes rivals, totes elles adaptades al "reformisme" o al nacionalisme burgés.

El PTS i el PO argentins van votar el 3 de setembre, juntament amb els partits burgesos governants, una moció en el parlament regional de Buenos Aires "per la pau social". En els últims mesos, EL, el NPA-B francés, CR i RP, el SWP britànic, SP, AWL, ACR i WF s'han alineat amb els aparells sindicals que han multiplicat les "jornades d'acció" i les vagues disperses. Durant la pandèmia de COVID, alguns "trotskistes" (EL, NPA i RP francesos, SL estatunidenca, RKOB austríac...) van donar suport a les manifestacions anti-màscares i anti-vacunes dirigides per conspiracionistes feixistes.

Algunes organitzacions que encarnen el "trotskisme" als seus països han entrat en blocs amb els islamistes: el SWP britànic amb Respect en 2004, el PT algerià amb la Plataforma de Roma en 1995. A partir de 2011, diversos grups que es reclamaven trotskistes (CST brasilera, IS argentina, RKOB austríaca, CWG neozelandesa...) van presentar als gihadistes com a dirigents d'una revolució a Síria i un d'ells (LOI argentina) fins i tot els va proporcionar tropes.

Diverses organitzacions proposen l'assemblea constituent en països on només pot tindre una funció contrarevolucionària: el PTS, el PO i el MST a l'Argentina, el PTU i la CST al Perú, el POI i el POID a França.

Són nombroses els corrents "trotskistes" que es neguen a condemnar la invasió d'Ucraïna o que equiparen a l'opressor sionista amb el poble àrab en Palestina/Israel. Alguns es neguen a pronunciar-se per l'obertura de fronteres per als refugiats, els treballadors i els estudiants.

Per la internacional obrera revolucionària, per la revolució socialista mundial

La burgesia, fins i tot als països dominats, ja no pot exercir un paper progressista. L'estratègia que respon a la fase imperialista és la revolució permanent adoptada en el segle XX per la 4ª Internacional.

És possible acabar amb tot aquest món podrit si, més enllà de les fronteres, l'avantguarda dels treballadors es reagrupa en una internacional obrera revolucionària basada en el marxisme.

En cada estat, la Internacional ajudarà a construir un partit de tipus bolxevic per a expropiar el gran capital, destruir l'estat burgés i establir un govern obrer basat en els consells de consells armats de treballadors de la ciutat i el camp.

Llavors la classe obrera podrà prendre el poder al capdavant de les lluites contra l'explotació i l'opressió, per les llibertats democràtiques i els drets de les nacions oprimides, per la igualtat de la dona i per la defensa del medi ambient. La dictadura del proletariat obrirà la via al socialisme-comunisme mundial sense estat, un mode de producció basat en la igualtat i la solidaritat, on els treballadors administraran conscientment els recursos, la producció i la distribució en benefici de la humanitat actual i futura.

1 de Maig 2023

CoReP (Àustria, Estat Espanyol, França, Turquia)

https://www.revolucionpermanente.com/