Palestina
En Palestina, l'estat colonial israelià continua la seua campanya de genocidi de més de 2 milions de palestins presoners en la Franja de Gaza. Continuen la colonització, els assassinats i els empresonaments a la Cisjordània ocupada. Totes les potències imperialistes reclamen hui hipòcritament un alt al foc. Però els Estats Units, Alemanya, Gran Bretanya, França i Itàlia han aprovat l'ofensiva militar israeliana i continuen entregant armes i municions a Israel. No són ells els qui detindran la massacre. Només el proletariat pot organitzar, en fàbriques, ports i aeroports, un boicot eficaç als lliuraments d'armes i municions essencials per a Netanyahu. Això és el que demanen els sindicats palestins. Imperialistes i reformistes de totes les tendències afirmen que la solució resideix en la creació d'un estat palestí al costat de l'estat d'Israel. Però precisament van ser els Acords d'Oslo els que han portat a la situació actual amb, d'una banda, la capitulació de l'OLP reduïda a servir com a policia auxiliar d'Israel en retalls de territori i, per un altra, un estat sionista totpoderós que multiplica les colonitzacions. El sionisme implica opressió, expulsions i violència constant contra els palestins. No hi haurà pau en Palestina sense el desmantellament de l'estat sionista, sense la lluita per una Palestina democràtica, multiètnica, bilingüe, laica i socialista. Pel govern obrer i camperol en Palestina! Per una federació socialista de Orient Mitjà. Aquesta és la perspectiva tant per al proletariat palestí com per al proletariat jueu, que ha de trencar amb el sionisme. Aquesta és la lluita dels comunistes internacionalistes!
Ucraïna
A Ucraïna, Rússia està lliurant una guerra d'invasió imperialista. Però encara no és una guerra interimperialista. Els imperialismes occidentals subministren armes a Ucraïna, però, de moment, van amb compte de no intervindre directament contra l'imperialisme rus. Donen suport a Ucraïna com la corda al penjat, mentre, amb l'ajuda del govern de Zelensky, s'apoderen de les millors terres, fan grans negocis amb les privatitzacions, monopolitzen el seu comerç exterior de cereals i organitzen conferències internacionals per a repartir-se els negocis de la futura “reconstrucció”. Una part de la burgesia estatunidenca, agrupada darrere de Trump i el Partit Republicà, considera ara fins i tot que a l'imperialisme estatunidenc li aniria millor concentrant tots els seus esforços contra el seu principal enemic, la Xina, en lloc de continuar fent costat a Ucraïna.
A Ucraïna li resulta cada vegada més difícil resistir la pressió de l'exèrcit rus. El govern de Zelensky condueix la guerra amb els mètodes de la burgesia compradora, mesclant ideologia xovinista, especulació, privilegis, restriccions a les llibertats democràtiques i pressions de tota mena sobre el proletariat, amb la submissió i venda del país als interessos econòmics i estratègics de l'imperialisme estatunidenc, alemany, britànic, francés... Aquesta política desmoralitza les masses treballadores, que són el pilar del front, i ofega l'entusiasme dels joves per unir-se a la defensa. Llibertats democràtiques, soldats inclosos, derogació de la legislació antiobrera de Zelensky, reversió de les privatitzacions sota el control dels treballadors i camperols pobres! Formació militar, armament de treballadors i direcció de la guerra sota el control d'organitzacions obreres i camperoles! Respecte de les minories tàrtara, russa, bielorussa, moldava, romaní, jueva, hongaresa i romanesa a Ucraïna i en tots els estats de la regió! Retirada de les tropes russes d'Ucraïna! Retirada de les tropes americanes, britàniques, franceses, espanyoles, italianes... d'Europa Central! Dissolució de l'OTAN! Del costat rus, Putin ha implementat una economia de guerra amb un augment del 70% de la despesa militar en 2024, en detriment de la població. El govern reforça la repressió interna mentre l'oposició a la guerra es manifesta en cada oportunitat, com recentment en el funeral de Navalny. El proletariat rus no té gens d'interés a enfrontar-se al seu veí ucraïnés. Pot detindre la guerra imperialista empresa per la burgesia russa a Ucraïna. Manca d'una organització revolucionària que recupere les consignes dels bolxevics de 1917 i que oriente la lluita contra Putin. Retirada de les tropes russes, devolució dels territoris conquistats a Ucraïna, dissolució de l’OTSC! Soldats del front, torneu les armes contra el vostres generals, imposeu la fi immediata de les hostilitats! Aquesta és la lluita dels comunistes internacionalistes!
Els països imperialistes es preparen i preparen les seues poblacions per a la guerra
A tot el món, el creixement econòmic està alentint-se. Però la despesa militar augmenta. En 2022, va pujar als 2,24 bilions de dòlars. La rivalitat entre l'imperialisme estatunidenc i el xinés continua creixent. Als Estats Units, en 2023, la despesa militar va arribar als 860 mil milions de dòlars, mentre que la Xina torna a augmentar el seu pressupost militar per a 2024, el mateix que en 2023, en més d'un 7% fins arribar als 231 mil milions de dòlars. Els imperialismes europeus no es queden arrere, amb 480 mil milions en 2022, i contínua augmentant. Les rivalitats interimperialistes s'aguditzen i cada burgesia enforteix el seu potencial militar, exalta el nacionalisme, reforça el proteccionisme i es prepara per a possibles enfrontaments.
En els últims mesos, no passa ni un dia sense que l'un o l'altre representant de govern explique als “seus ciutadans” que “el seu país” ha de preparar-se per a la guerra. Tothom tem la guerra i les seues conseqüències. No obstant això, totes les accions governamentals (despesa militar, canvis legals per a reintroduir el servici militar obligatori, enfortiment de les aliances militars) es dirigeixen a preparar una confrontació a nivell militar.
Segons l'ONU, el 9,2% de la població mundial pateix fam crònica i més del 60% dels africans es veuran afectats per la inseguretat alimentària en 2022. El capitalisme és incapaç d'organitzar la producció agrícola mundial per a satisfer les necessitats de la població. Al contrari, a tot arreu dominen la cerca permanent del benefici privat, la competència, la producció anàrquica, l'especulació i el complet menyspreu per les condicions ambientals. La classe obrera, en prendre el poder, donarà a l'agricultura i a la indústria l'única missió de satisfer les necessitats humanes. Expropiant tant els grups industrials com els agroalimentaris, les grans explotacions com les grans distribuïdores i bancs, el govern obrer prendrà el control de l'economia, alliberada de la carrera pel benefici privat. Seran els propis productors els qui millor definiran tant les necessitats a satisfer com els mitjans a utilitzar. Aquesta és la lluita dels comunistes internacionalistes!
La reacció avança a tot el món
Als països més desenvolupats, la burgesia ataca cada vegada més resoltament les conquestes socials anteriors. Es deterioren les condicions de vida del proletariat, de les altres grans capes de la societat, els camperols pobres, els treballadors autònoms, els estudiants, etc.. S'estan soscavant les llibertats democràtiques, el dret de vaga, els drets de les dones, els drets de les minories sexuals i els drets dels immigrants. Els partits tradicionals de la burgesia, defensors oficials de la “democràcia”, són cada vegada més xenòfobs i autoritaris. Ells mateixos obrin el camí als partits feixistes en secundar en va la seua escalada nacionalista i xenòfoba. Els partits “reformistes”, ja siga en el govern o en l'oposició, segueixen compromesos amb la defensa de la seua pròpia burgesia. Als Estats Units, el DSA i el CPUSA s'alineen darrere del Partit Demòcrata, un partit imperialista. Sota un nom vell o nou, el reformisme continua traint i condueix a una derrota darrere l’altra, desmoralitzant el proletariat.
En aquestes condicions, en moltíssims països, els partits populistes, demagogs i feixistoides es presenten com alternativa i afirmen que s'ha de respondre a les crisis econòmiques i polítiques designant els estrangers, minories sexuals o religioses com a bocs expiatoris, tancant fronteres i erigint barreres encara més proteccionistes. A la seua ombra, els grups feixistes comencen a desfilar obertament, atacant activistes o reunions de treballadors. Demanar-li a l'estat burgés que, per favor, prohibisca aquests grups feixistes és sembrar il·lusions, fent creure a la classe treballadora que la democràcia burgesa pot detindre l'ascens del feixisme. Però serà al contrari, quan haja esgotat totes les solucions, la democràcia burgesa es posarà al servei del feixisme, com l'ha demostrat la història a Itàlia, Alemanya i França. Hui dia és una necessitat vital constituir grups obrers d'autodefensa i serveis d'orde potents per a tancar el pas als grups feixistes. Cal construir partits obrers revolucionaris. Aquesta és la lluita dels comunistes internacionalistes!
A tot arreu, acabar amb la submissió a la classe dominant
La inflació rampant està devorant les monedes de nombrosos països més febles: Turquia, l'Argentina, Veneçuela, Zimbàbue, Sudan, l'Iran, el Pakistan, etc. Els governs d'aquests països estan traslladant tot el pes de la crisi a les masses. La burgesia, fins i tot als països dominats, ja no pot exercir un paper progressista. Sovint només veu la seua salvació en la més negra reacció. A l'Iran, el règim dels aiatol·làs, implantat per la burgesia per a sufocar la revolució iraniana, continua oprimint les dones, els militants obrers, les minories nacionals i les minories sexuals. A Turquia, on més d'un terç de la població viu ara per sota el llindar de la pobresa, el règim d'Erdogan continua la persecució dels kurds. A l'Argentina, on més de la meitat de la població viu per sota el llindar de la pobresa, el govern de Milei està atacant directament la classe treballadora i el que queda de servicis públics.
Els treballadors no tenen res a esperar de les fraccions de la burgesia que es proclamen reformistes, liberals o democràtiques quan s'oposen als governs vigents, ni tampoc dels anomenats aiatol·làs reformistes a l'Iran ni de les diverses varietats de peronistes a l'Argentina o kemalistes a Turquia. Perquè cap d'elles vol trencar amb el capitalisme. Les aliances electorals o governamentals entre els partits obrers i aquestes fraccions de la burgesia només condueixen a mantindre la dominació de la burgesia. Les combinacions parlamentàries com ara les anomenades assemblees constituents només serveixen com una pantalla darrere de la qual la reacció es prepara silenciosament per a prendre el control, com ha ocorregut a Tunísia i Xile. Només la lluita independent de la classe obrera per la presa del poder és una perspectiva alliberadora. Només un govern obrer que expropie el capital podrà satisfer les immenses necessitats de les masses, garantir totes les llibertats democràtiques, inclosa la llibertat de les minories nacionals de constituir el seu propi estat si així ho desitgen, com els kurds actualment reprimits i desmembrats entre Turquia, l'Iran, Síria i l'Iraq. Aquesta és la lluita dels comunistes internacionalistes!
Mantindre el capitalisme és un perill mortal per a la humanitat
Les COP se succeeixen les unes a les altres i l’escalfament mundial continua inexorablement, igual que la major part de la contaminació i la degradació ambiental. L'any 2023 ha sigut el més calorós mai registrat en el món. La Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació va estimar en 2022 que 2.300 milions de persones s'enfrontaven a estrés hídric, que el 75% de la població mundial es veuria afectada per sequeres d'ací a 2050 i que 700 milions de persones corrien el risc de ser desplaçades d'ací a 2040. Es necessitaria que les emissions globals de CO2 es reduïren en un 43% entre 2019 i 2030 i quedaren en zero en 2050, per a limitar l’escalfament mundial a 1,5 graus en 2100. No obstant això, les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle derivades de l'ús de combustibles fòssils continuen augmentant. La COP 28 es va reunir al desembre passat a Dubai (Emirats Àrabs Units, que és el sisé major productor de petroli del món) amb 2.456 lobbistes de combustibles fòssils degudament acreditats i un destacat president de la companyia petroliera nacional dels Emirats. Va decidir que tot seguiria com abans. Només la presa del poder per part de la classe obrera, particularment en els principals països imperialistes, pot detindre la marxa cap a la catàstrofe climàtica que s'anuncia cada vegada més clarament. Per a produir d'una altra manera, per a alliberar la investigació... cal acabar amb el mode de producció basat en el benefici privat i la competència. Aquesta és la lluita dels comunistes internacionalistes!
Construir una internacional obrera revolucionària
És possible posar fi a tot aquest sistema podrit si, més enllà de les fronteres, l'avantguarda dels treballadors es reagrupa en una internacional obrera revolucionària basada en el marxisme. En cada estat, la internacional ajudarà a construir un partit de tipus bolxevic per a expropiar el gran capital i destruir l'estat burgés, establint governs obrers basats en els consells.
Llavors, la classe obrera podrà prendre la iniciativa en les lluites contra l'explotació i l'opressió, per les llibertats democràtiques i el laïcisme, els drets de les nacions oprimides, per la igualtat de les dones i per la defensa del medi ambient. Llavors, la classe obrera sabrà formar els seus consells i armar-se, expropiar el gran capital i destruir l'estat burgés, establir un govern obrer basat en els consells. La dictadura del proletariat obrirà el camí al socialisme-comunisme mundial desembarassat de l’estat, un mode de producció fonamentat en la igualtat i la solidaritat, on els treballadors gestionaran conscientment els recursos, la producció i la distribució en benefici de la humanitat actual i futura. Uneix-te a la lluita dels comunistes internacionalistes!
Col·lectiu Revolució Permanent
(Argentina, Àustria, Estat Espanyol, França, Turquia)
