Un genocidi en curs
Fins al 13 de maig de 2024, l'atac israelià a la Franja de Gaza s'havia cobrat 35.233 vides en el costat palestí. Fins al moment han mort 97 periodistes (92 palestins, 2 israelians i 3 libanesos) i més de 224 empleats d'organitzacions d'ajuda humanitària, inclosos 179 treballadors assalariats de la UNRWA.
Després de l'atac de Hamàs amb el suport del Gihad , el FPLP i el FDLP, el govern de Netanyahu va anunciar que lliuraria la guerra en la Franja de Gaza fins que Hamàs fora destruït. La justificació per a una nova intervenció brutal a Gaza després de les incursions de 2008/2009 (“Operació Plom Fos”), 2014 (“Operació Marge Protector”) i els atacs aeris contra objectius a Gaza al maig de 2021.
Les forces d'ocupació israelianes han estacionat unitats mecanitzades al voltant de Rafah, i les tropes sionistes estan atacant repetidament suposats “objectius terroristes” als afores de la ciutat. Més de 1,5 milions de persones van fugir a Rafah dels atacants ocupants, i 700.000 han fugit ara cap a la costa mediterrània i estan tractant de sobreviure en campaments improvisats, sense aliments, aigua potable ni subministraments mèdics.
Les brutals accions documentades de les tropes israelianes, la destrucció d'al voltant del 60% dels edificis en la Franja de Gaza, els atacs d'artilleria contra escoles, les massacres de persones durant la distribució d'ajuda, la destrucció de totes les universitats i hospitals, han portat fins i tot als governs a criticar les polítiques del govern de Netanyahu. Però això només ha ocorregut després que es desenvolupara un important moviment mundial de protesta contra la política genocida de l'estat d'apartheid d'Israel.
Els colons sionistes fonamentalistes i feixistes estan ara caçant palestins a Cisjordània; Els partidaris de les forces feixistes representades en el govern ataquen i destruïxen combois d'ajuda humanitària que transporten subministraments de socors.
La magnitud del terror contra la població palestina ha provocat immediatament importants protestes internacionals. Els joves, especialment, han reaccionat amb indignació davant l'inici de la neteja ètnica en Palestina.
Impacte en les potències imperialistes
Als Estats Units s'ha despertat el record de les grans mobilitzacions contra la guerra de Vietnam en els anys 1960 i 1970. Amb les eleccions presidencials que tindran lloc aquesta tardor, l'administració Biden i el Partit Demòcrata enfronten un dilema: Com poden mantindre el suport a l'estat sionista sense perdre importants votants potencials? Les protestes en les universitats alberguen el germen d'un distanciament permanent de les futures elits acadèmiques respecte del Partit Demòcrata.
Voluntàriament o no, Biden ha detingut el llançament de 1.800 bombes de 907 quilograms i 1.700 bombes de 226 quilograms per a evitar que foren utilitzades “contra la població civil”. No obstant això, continuen altres lliuraments d'armes i suport financer i d'intel·ligència. El secretari d'Estat, Anthony Blinken exigix igualment que el govern de Netanyahu elabore un pla sobre com hauria de ser un “orde de postguerra” després d'un possible alt al foc. El govern estatunidenc pressuposa que Hamàs continuarà sent un factor en la Franja de Gaza.
El fet que la UE estiga lluny de de ser capaç d'unificar les potències imperialistes europees també és evident pel que fa a la guerra de Gaza. Si bé l'imperialisme alemany s'ha posat del costat incondicional d'Israel, el president francés Emmanuel Macron va utilitzar la frase alt al foc al novembre i va criticar els atacs de l'exèrcit sionista contra objectius civils. No obstant això, després d'una trucada telefònica amb el seu homòleg israelià, Isaac Herzog, Macron va fer marxa enrere.
El govern islamista turc intenta utilitzar la causa palestina per mantenir la seva popularitat però, d'una banda, ell mateix segueix una política colonial cap a la minoria nacional kurda; per un altra, continua formant part de l'OTAN i continua exportant a Israel. Els estats àrabs aliats dels Estats Units (monarquies islamistes del Golf, Egipte, Jordània, etc.) estan afeblits pel suport de la massa de la població als palestins. La pressió popular a tot el món es reflecteix en la decisió d'alguns estats occidentals de reconèixer un estat palestí i en diversos procediments davant el Tribunal Internacional de Justícia. La resposta de Netanyahu ha sigut acusar-los a tots d’antisemitisme!
Les manifestacions massives de solidaritat amb el poble palestí han tingut repercussions, especialment a Gran Bretanya, on en unes eleccions parcials celebrades en Rochdale, el Workers Party de l'ex polític laborista George Galloway va aconseguir un escó en la Cambra dels Comuns sobre la base d'una campanya electoral clarament pro palestina. El WP, que oscil·la entre la reforma social i posicions nacionalistes, no té una base de masses, però el seu èxit en Rochdale va ser indirectament un rebuig del rumb de la direcció laborista de Keir Starmer que, sota el pretext de lluitar contra el presumpte antisemitisme en el Partit Laborista, està duent a terme una autèntica caça de bruixes contra els partidaris del exlíder Jeremy Corbyn i adopta una postura obertament sionista.
Els grans terroristes que acusen el petit terrorisme
Els propagandistes sionistes en particular han d'anar amb compte amb les acusacions de terrorisme, perquè fins i tot abans de la proclamació d'Israel el 14 de maig de 1948, organitzacions obertament terroristes com el Irgún o Lechi i també la "moderada" Haganà havien iniciat l'expulsió dels palestins del Mandat Britànic amb violència, assassinats, incendis provocats i atemptats amb bombes. També cal dir explícitament que aquests actes de terrorisme no sols van ser comesos per bandes feixistes sota la influència del sionisme " revisionista" de Vladimir Zeev Jabotinsky, sinó també per activistes del sionisme " obrer" convertit en Partit Laborista. Israel va ser fundat pel Partit Laborista, que va expulsar a 750.000 persones de les seues llars només entre 1947 i 1949. A continuació, va privar dels seus drets els palestins que vivien dins de les fronteres de l'estat sionista, va confiscar les seues terres i va destruir els seus pobles i llars.
Des que disposa dels mitjans d'un estat, el sionisme practica el terrorisme a gran escala, a vegades contra l'Iran, però tots els dies contra els palestins. Per a aconseguir-ho, rep ajuda militar dels majors estats terroristes del món (França, Gran Bretanya, els Estats Units, etc.), que més d'una vegada han contribuït a enderrocar governs electes, han intentat esclafar les revolucions xinesa, cubana i vietnamita, i han destrossat Iugoslàvia i l'Iraq.
Repressió i criminalització del moviment de solidaritat
En la majoria dels països imperialistes, les accions de solidaritat han sigut difamades des del principi pels mitjans de comunicació burgesos i els governs, qualificant-les d'antisemites o acusant-les de ser “protestes de Hamàs”. A Alemanya i Àustria, la policia pot intervindre en les manifestacions i realitzar detencions si es coreja el lema “Des del riu fins a la mar”. Als Països Baixos, la policia està utilitzant gasos lacrimògens i vehicles blindats de recuperació contra las acampades de protesta. A Berlín, la policia va dissoldre violentament el Congrés Internacional Palestí. En diverses universitats estatunidenques, com la UCLA i la Universitat de Columbia, la policia ha entrat als campus universitaris per a dissoldre violentament les protestes.
També en aquestos casos s'ha recorregut repetidament a l'argument de «l'antisemitisme». Com els estudiants jueus suposadament se senten "provocats", es criminalitzen les manifestacions a favor d'un alto el foc o contra el genocidi en general. Es fomenten així les provocacions sionistes. A França, Àustria i Alemanya, alguns activistes del moviment de solidaritat han sigut portats davant els tribunals i alguns ja han sigut condemnats.
Per descomptat que cal lluitar contra la repressió. El que és especial és el fet que la crítica a un estat -Israel- es criminalitza perquè és suposadament antisemita. Això és particularment paradoxal perquè en tots els països hi ha grups més o menys forts de jueus que participen en les protestes i es manifesten contra el règim de l'apartheid a Israel. Les potències aliades amb el règim sionista estan adoptant així la impostura dels dirigents israelians de ser l'única veu autoritzada de tots els jueus del món.
El rebuig internacional al sionisme dividix el gabinet de guerra
Cada vegada és més clar que la ràpida victòria i destrucció de Hamas anunciada per Netanyahu va ser una falsa il·lusió. Durant els mesos anteriors al 7 d'octubre, el primer ministre va ser blanc de protestes massives contra els seus atacs a la independència del poder judicial, les seues concessions als partits clericals en la qüestió del servici militar obligatori i el seu suport als colons feixistes a Cisjordània.
Ara el gabinet de guerra comença a enfonsar-se. Després que el ministre de Defensa, Yoav Gallant, s'enfrontara obertament al primer ministre el 16 de maig, rebutjant les seues declaracions sobre una futura administració militar israeliana sobre la franja de Gaza i acusant el cap del Govern de no tindre plans clars per a després de la guerra, el ministre Benny Gantz, líder de l'opositora Unió Nacional, també es va tornar contra Netanyahu el dia 18.
"En un discurs televisat el dissabte, Gantz va dir que el gabinet ha de "formular i adoptar un pla d'acció, abans del 8 de juny, que conduïsca a l'aplicació de sis objectius estratègics d'importància nacional". Si el pla de postguerra no es presenta abans de la data límit, el seu partit es veurà obligat a dimitir, va dir Gantz, que es va dirigir directament al primer ministre Benjamin Netanyahu en el discurs. Els sis objectius incloïen la condemna de l'organització radical islàmica palestina Hamàs, assegurar el control israelià sobre el territori palestí i el retorn dels ostatges israelians de la Franja de Gaza. A més, s'ha de crear una "administració estatunidenca, europea, àrab i palestina que regule els assumptes civils en la Franja de Gaza i cree les bases per a una futura alternativa que no siga Hamàs o (Mahmud) Abbas", va dir Gantz, referint-se al president. de l'Autoritat Palestina”. (Deutsche Welle, https://www.dw.com/de/gantz-threatens-netanjahu-mit-austritt-aus-kriegskabinett/a-69124549 )
L'administració Biden també s'està impacientant. Una escalada a Orient Pròxim no redunda actualment en interés de l'imperialisme estatunidenc, la preocupació principal del qual és la Xina. No és casualitat que el 19 de maig es confirmara la informació que hi havia hagut "contactes indirectes" entre representants dels governs iranià i estatunidenc a Oman.
No obstant això, sent realistes, actualment no s'albira un final per a la guerra genocida. És un error culpar de l'escalada posterior al 7 d'octubre únicament al govern reaccionari de Netanyahu, plagat de feixistes. Tota la història de la colonització sionista de Palestina des de principis del segle XX mostra que tots els corrents d'aquest moviment perseguixen un objectiu comú: la creació d'un estat jueu “ètnicament pur”. Això també implica que els partits sionistes mai permetran la igualtat de drets per a la població palestina en les àrees que controlen.
Actualment hi ha novament protestes contra Netanyahu a Israel. Però no es tracta encara de protestes l'objectiu de les quals siga posar fi a la guerra contra els palestins. Es tracta d'aconseguir l'alliberament dels ostatges. S'acusa el govern de no haver adoptat mesures prou dures contra “els terroristes”. Gantz va complaure aquest sentiment de masses en emfatitzar que havia estat advocant per un atac a Rafah durant mesos.
L'atzucac de totes les variants del nacionalisme burgés palestí
Contra tot front únic antiimperialista, contra tota submissió a tal o tal altra fracció de la burgesia palestina, els comunistes internacionalistes lluiten per construir una direcció proletària revolucionària del poble palestí. Per això s'han oposat resoltament a les organitzacions nacionalistes panàrabs (Fatah, FPLP, FDLP) que confiaven en la burocràcia de l'URSS i en els règims burgesos "socialistes" d'Egipte, l'Iraq i Síria, tots els quals van trair els palestins. El fracàs d'aquesta estratègia va portar a Fatah a capitular davant els Estats Units i Israel. Va ser llavors quan Hamàs es va fer amb el lideratge de la resistència palestina, primer amb l'ajuda d'Israel i després atacant físicament a Al Fatah i més encara al FPLP i al FDLP per "ateus" i "comunistes". La plataforma de Hamàs, que mai ha sigut abolida, és antisemita i conspiracionista.
Hoi, els comunistes internacionalistes s'oposen resoltament als partits religiosos i patriarcals (Hamàs, Gihad Islàmic) que es recolzen en les monarquies del Golf, Turquia i l'Iran, règims clericals, a vegades aliats dels Estats Units, que han traït o trairan als palestins de la mateixa manera que des del seu naixement han oprimit les seues minories nacionals. La facció islamista de la burgesia palestina és encara menys capaç que la facció panàrab de dirigir-se als treballadors d'Israel i dels Estats Units, única manera de posar fi a l'estat colonial en Palestina.
El 25 d'abril, el màxim representant de l'ala política de Hamàs, Khalil Al-Hayya, va declarar que la seua organització deposaria les armes si això conduïa a la creació d'un estat palestí (https://apnews.com/article/hamas-khalil-alhayya-qatar-ceasefire-1967-borders-4912532b11a9cec29464eab234045438). Per consegüent, igual que Fatah abans que ella, Hamàs avança cap a l'acceptació de la partició de Palestina i el reconeixement d'Israel.
Solidaritat obrera internacional amb el poble palestí!
Els comunistes internacionalistes segueixen secundant, com a base mínima per a la solidaritat amb el poble palestí, la crida del 17 d'octubre dels sindicats palestins a un alto el foc immediat i al boicot a tots els subministraments d'armes i combustible, incloses les instal·lacions tecnològiques i d'intel·ligència, a l'estat sionista.
Aquestes són les reivindicacions immediates que tot el moviment obrer deu secundar. L'objectiu ha de ser detindre el genocidi a Gaza a través d'una acció sindical mundial.
A més, exigim la retirada de les flotes imperialistes desplegades a Orient Mitjà i el tancament de totes les bases militars imperialistes de la regió, incloses les de l'Iraq, Emirats Àrabs Units, Kuwait, Qatar, Líban i Jordània!
Per una Palestina democràtica, multiètnica, bilingüe i laica! Per un govern de treballadors, treballadores i llauradors en Palestina! Per una federació socialista d'Orient Mitjà!
Una tasca central és construir un partit obrer revolucionari que puga dirigir la lluita per aquestes reivindicacions en la pròpia Palestina. No obstant això, aquesta perspectiva només és realista si inclou tot Orient Mitjà.
La creació d'un govern obrer i camperol en Palestina només és possible si compta amb el suport de les masses treballadores dels països circumdants. Pressuposa la destrucció de l'estat sionista d'Israel.
El proletariat palestí està extremadament fragmentat a causa de dècades de desplaçaments. Una petita part ha sigut explotada a Israel en condicions precàries. Altres treballadors palestins també van ser convertits en mà d'obra barata per a les burgesies locals en camps de refugiats a Jordània, Líban i Egipte. Uns altres estan sobreexplotats als països de les monarquies islamistes del Golf que neguen tots els drets al proletariat. La miserable situació d'un poble en estat d'amenaces constants, bombardejos, fam... fa especialment difícil la construcció d'una organització d'aquest tipus.
Alçament del bloqueig de la Franja de Gaza per Israel i Egipte! Obertura de les fronteres d'Egipte, la Unió Europea i els Estats Units als refugiats palestins! Israel, fora mans de l'Iran, Síria i el Líban! Alto el foc immediat! Retirada de les tropes israelianes de la Franja de Gaza i Cisjordània! Dret de retorn per a tots els refugiats! Alliberament de tots els ostatges palestins mantinguts captius per Israel!
A més, la repressió sionista ha destruït fins al moment les organitzacions comunistes internacionalistes en el mateix Israel (Lliga Comunista Revolucionària, Matzpen). La massa del proletariat israelià ha sigut educada durant generacions en l'esperit del «laborisme» sionista i en l'esperit de superioritat sobre els seus germans i germanes de classe palestins. Seran necessàries grans convulsions per a superar aquesta consciència colonialista i mobilitzar el proletariat israelià per una Palestina socialista multiètnica.
A Orient Mitjà, la pertinència de l'estratègia de la revolució permanent es fa evident.
El 14 de febrer de 1939, Trotsky responia a un nacionalista burgés jueu (sionista):
La Revolució Francesa i després la Revolució d'Octubre van aconseguir prou més pels jueus que el sionisme i les altres "solucions" específiques a una qüestió que no té solució sota el règim del capitalisme en decadència. Només la revolució internacional pot salvar els jueus. (Escrits de Lleó Trotsky, Suplement 1934-40, p.951)
Hui nosaltres afegim: La revolució social a Orient Mitjà farà més pels palestins del que ha fet el nacionalisme palestí. Només una revolució internacional pot salvar als palestins.
Col·lectiu Revolució Permanent (Argentina, Àustria, Estat Espanyol, França, Turquia) https://www.revolucionpermanente.com/espanol/
