El problema no és que Donbass siga militarment més feble que Ucraïna, ni que Ucraïna siga més feble que Rússia, ni que Rússia siga més feble que els Estats Units. La qüestió és el repartiment del món entre les potències imperialistes, que fa recaure el pes del militarisme sobre l'esquena dels productors i l'enorme potencial de forces contrarevolucionàries i destructives. El capitalisme podrit promou permanentment múltiples guerres locals i ja ha provocat dues guerres mundials amb l'ús de totes les armes disponibles en el seu moment.

Aquest alçament té un caràcter social i de classe. Té lloc en el marc de les lluites militants de la classe obrera contra la destrucció causada per la restauració del capitalisme des de 1992, contra la dependència econòmica del país, contra la monopolització de la riquesa per una burgesia compradora ("oligarques") procedent de l'antiga burocràcia estalinista, contra les restriccions de les llibertats democràtiques i el despotisme del règim.

El 18 de novembre s'inicia en el Tribunal Administratiu de Berlín el judici del Partit de la Igualtat Socialista (SGP) contra la República Federal d'Alemanya. El partit es defensa contra la vigilància per part dels serveis secrets i la seua inclusió en el capítol d'extremisme "d'esquerres" de l'Informe sobre la protecció de la Constitució.

Contra la reacció patriarcal, tribal, feudal i clerical, la classe obrera afganesa, la població treballadora de les ciutats i del camp, la joventut, les dones, han d'organitzar-se clandestinament en comitès de barri, de llogaret i d'universitat, en sindicats, en el si d'una organització veritablement comunista

Tot moviment social de gran amplària comença en una certa confusió, però els dirigents d'aquest moviments anti-vacunes són filo-feixistes o feixistes, la seua base és la petita-burgesia tradicional, la seua «llibertat» és la llibertat de contagiar.

El nou període de lluites de classes que han anunciat les manifestacions de juliol de 2021 serà per això molt complex, amb intervenció directa de forces polítiques estrangeres els interessos de les quals són totalment contraris als de la classe obrera i les masses treballadores cubanes. Aquestes només podran aconseguir els seus objectius defensant les velles conquestes revolucionàries, enderrocant el govern restauracionista i la seua casta burocràtica, organitzant un estat revolucionari basat en els consells obrers i camperols triats democràticament i revocables en tot moment, lluitant per estendre la revolució a tota Amèrica.

Colòmbia viu aquests dies un autèntic alçament obrer i camperol reprimit amb una violència inusitada pel govern d'Iván Duque, hereu polític de l'expresident, latifundista, narcotraficant i organitzador de milícies paramilitars, Álvaro Uribe.

Aquesta és la situació davant la qual es troba hui la classe obrera mundial. Cada dia que passa sense ser destruït, el capitalisme aprofundeix la destrucció del planeta, afavorint els desastres ecològics, climàtics, pandèmics, humanitaris. Cada dia que passa sense ser enderrocada, la classe dominant sumeix la humanitat en un nivell superior de barbàrie, eixint d'una crisi per entrar en una altra pitjor.

La il·lusió nacionalista propagada per Johnson pot durar poc. De fet, l'imperialisme britànic està condemnat des de 1940 a ser un mer auxiliar de l'imperialisme estatunidenc. La Unió Europea i les negociacions amb els seus rivals alemanys i francesos li van proporcionar un marge que ha perdut.

Els treballadors tenen raó en lluitar contra la junta, per l'alliberament dels presos, per les llibertats democràtiques. Però no han de depositar les seues esperances en l'ONU i en tal o qual altre Estat imperialista dels qui es disputen el món però que estan d'acord en l'essencial: Birmània ha de continuar sent capitalista, les seues riqueses naturals (gas, petroli, or, fusta, jade, robins, coure, or...) han de continuar sent saquejades, els seus treballadors del camp i de les ciutats han de continuar sent explotats.