L'estat nord-americà ha assumit durant molt de temps el dret de matar de fam a poblacions senceres, de privar-les de medicaments, de sufocar l'economia de països sencers, imposant bloquejos, com ho ha fet contra Cuba, contra l'Iraq abans d'envair-lo, com ho fa hui contra l'Iran.

Com sempre, no es convoca a la vaga general, s'abandona de fet als vaguistes dels transports públics i es manté la política estèril d'accions simbòliques i de jornades d'acció

Un dels llegats del règim del general Pinochet, que no ha sigut tocat pels governs de col·laboració de classe, és l'absència de serveis públics que compense alguna cosa la feblesa dels salaris directes.Tot està privatitzat: educació, salut, pensions ... fins i tot les presons.

El moviment obrer sirià, iraquià i iranià ha de pronunciar-se pel dret a l'autodeterminació de les minories kurdes i el dret a formar un estat kurd unificat: aquesta és l'única manera d'unir a la classe treballadora en aquests estats.

Més enllà de les legítimes reivindicacions democrátiques, manca una perspectiva política que els vincule amb el combat passat i present dels treballadors i la joventut de tota la Xina. De fet, les llibertats democràtiques de la població estan en completa oposició amb el govern del partit únic de la burgesia imperialista xinesa

Certament, la destinació d'Europa no es decidirà en les urnes, però si les organitzacions comunistes tingueren els mitjans, en presentar candidats en les eleccions legislatives del seu estat, farien campanya sobre la base del mateix programa a escala de tota la UE: denunciar la incapacitat de la burgesia per a unificar Europa, lluitar contra l'opressió nacional en el seu interior i cancel·lar el deute de Grècia, obrir les seues fronteres als refugiats, abandonar l'OTAN i desmantellar els cossos de repressió, derrocar tant la UE capitalista com els estats burgesos nacionals, defensar la perspectiva del poder dels treballadors i dels Estats Units Socialistes d'Europa.

L'estat americà es recolza hui més que mai en el règim militar d'Egipte, en la monarquia absoluta d'Aràbia Saudita i en l'estat colonial d'Israel. El seu objectiu és enderrocar als governs que s'atreveixen a desafiar-lo a Àsia occidental i contrarestar als seus rivals, principalment a l'imperialisme rus i xinés, però també als seus aliats oficials, els estats europeus i el Japó.

Per portar la revolució a la victòria, l'avantguarda dels treballadors i estudiants ha d'organitzar-se, en connexió amb els revolucionaris proletaris de la regió i del món sencer, en un partit obrer independent de l'imperialisme, de l'estat burgés, dels partits capitalistes ja siguen nacionalistes àrabs o islamistes, un partit del tipus bolxevic.

La revolució proletària és l'única que pot garantir als pobles petits una existència lliure, ja que alliberarà les forces productives de tots els països de les tenalles opressives dels estats nacionals en unir als pobles en una estreta col·laboració econòmica, d'acord amb un pla econòmic comú. Només ella donarà als pobles més febles i menys nombrosos la possibilitat d'administrar, amb absoluta llibertat i independència, la seua cultura nacional sense danyar la vida econòmica unificada i centralitzada d'Europa i el món

A tot el món, la classe obrera i els joves necessiten aire fresc, una estratègia de revolució permanent, una internacional comunista, per a prendre el poder, per a construir una societat sense classes i sense fronteres