El procés de l'anomenada "Turquia sense terror", que va començar amb la cerimònia d'abandó de les armes del PKK, significa la liquidació de la lluita del poble kurd per la llibertat i la reorganització dels interessos imperialistes a la regió. És tant una retirada militar com l'enterrament conscient de les perspectives revolucionàries i les reivindicacions democràtiques nacionals. La retòrica d’Erdoğan sobre l'"aliança entre turcs, kurds i àrabs" encarna els codis de la reacció regional i els anhels imperialistes de l'Estat capitalista turc a Orient Mitjà. La liquidació del PKK, amb l'aprovació tàcita dels Estats Units i Israel, forma part d'un elaborat pla per a aïllar el poble kurd i la classe obrera de la regió i sufocar el potencial revolucionari.

Des del 23 d'abril de 2025, a Panamà es desenvolupa una lluita de classes colossal. En el primer moment, els gremis magisterials (sindicats de docents) i, des d'uns dies després, el gran sindicat de la construcció (SUNTRACS), el sindicat de treballadors i treballadores bananers SITRAIBANA, els treballadors de la salut, les comunitats indígenes i els estudiants, mantenen més de dos mesos i mig una vaga indefinida i grans mobilitzacions en defensa de tres reivindicacions que els unifiquen en la lluita contra les principals decisions del govern de l'actual president:

Cada dia, un exèrcit superequipat, proveït d'armes per les potències occidentals (i de petroli per Turquia), bombardeja, dispara, terroritza, mata de fam i de set a una població de 2 milions de persones. 1,9 milions d’habitants de Gaza han hagut de desplaçar-se des del 7 d'octubre de 2023. Almenys 57.012 han mort i almenys 134.592 han resultat ferits.

En cas d'atac imperialista - «sancions», bombardejos, invasió - els comunistes internacionalistes es posen del costat de la nació oprimida contra la potència imperialista. Sense donar cap suport polític al règim reaccionari, cridem a la derrota militar de l'agressor.

Els manifestants, enfrontant unes forces repressives armades fins a les dents, van aconseguir expulsar l'ICE de les poblacions de Paramount i Copton. Una victòria puntual, que ha animat durant la setmana següent noves i més generalitzades protestes i enfrontaments amb la policia per tot el país, especialment a Nova York, San Francisco, Boston, Austin, Texas.

La vaga ha de superar l'actual fragmentació sectorial i unificar conscientment tots els sectors organitzats de la classe obrera, més enllà de les regions i els sectors econòmics. Ha de tenir un clar caràcter polític: contra el règim de Mulino, contra la penetració imperialista, contra la dictadura burgesa de les multinacionals.

El problema nacional kurd està directament vinculat al desenvolupament capitalista de Turquia, a la configuració de l'Estat burgés i a la seua integració en el sistema imperialista. Per tant, la resolució del problema nacional ha de considerar-se no des d'un marc estrictament nacional, sinó des d'una perspectiva de classe. Mentre l'opressió nacional continue sent una eina de la dominació de la classe burgesa, la igualtat nacional només serà possible mitjançant la lluita contra aquesta dominació.

Per finançar les despeses militars, a tot arreu, les classes dominants intensifiquen els seus atacs contra la classe obrera, contra totes les conquestes socials, contra els serveis públics, contra la majoria de la petita burgesia.

Les treballadores i els treballadors ucraïnesos, russos, nord-americans, xinesos o dels països europeus no som enemics entre nosaltres! L'enemic són els nostres governs, que organitzen una perillosíssima escalada bèl·lica per defensar els interessos econòmics i estratègics dels grans capitals.

Per una Organització Mundial de Dones Comunistes formant part de la futura internacional obrera revolucionària.