Tant el “front únic antiimperialista” com el “front popular antifeixista”, servixen de coartada per a la traïció de la socialdemocràcia i l'estalinisme.

El 3 de juny, el sistema de justícia federal del govern antiobrer de Milei va enviar policies a la seu nacional del Partido Obrero (PO) a Buenos Aires. Aquesta intimidació es produïx després de diversos registres brutals a dirigents d'organitzacions veïnals i d'aturats, i processos judicials contra Eduardo Belliboni, dirigent del PO.

Les burgesies imperialistes europees són incapaces d'unificar Europa. Només la classe obrera podrà aconseguir-ho. Els comunistes internacionalistes no mentixen al proletariat en afirmar que seria possible dur a terme una política europea d'acord amb els interessos de la classe obrera si s'apoderaren de la majoria en el Parlament Europeu. Cal acabar amb la UE capitalista, i sobretot amb els estats burgesos nacionals, que posseïxen un aparell repressiu contra el proletariat.

Els comunistes internacionalistes segueixen secundant, com a base mínima per a la solidaritat amb el poble palestí, la crida del 17 d'octubre dels sindicats palestins a un alto el foc immediat i al boicot a tots els subministraments d'armes i combustible, incloses les instal·lacions tecnològiques i d'intel·ligència, a l'estat sionista.

És possible posar fi a tot aquest sistema podrit si, més enllà de les fronteres, l'avantguarda dels treballadors es reagrupa en una internacional obrera revolucionària basada en el marxisme.

Tot s'està fent amb el suport i complicitat dels EUA i de la resta de les potències imperialistes occidentals, secundats per la majoria dels governs del món. Els uns i els altres manifesten - de cara a la galeria - tristesa i preocupació per la població civil i fins i tot arriben a sol·licitar humilment l'alt al foc humanitari, com qui demana a la Verge que ploga. Però tots, d'una manera o una altra, continuen proporcionant suport bèl·lic, armes, municions, combustible i informació, facilitant l'empresa genocida del seu aliat colonial sionista.

La lluita per aconseguir o conservar els drets democràtics i les adquisicions socials i laborals de les dones treballadores és impossible de separar de la lluita de la classe obrera per aconseguir o conservar els drets democràtics i les adquisicions socials i laborals de tota la classe. És un parany tota la ideologia dels moviments identitaris del feminisme burgés i petit-burgés, centrada en la conciliació de totes les dones per damunt de les classes i preocupada fonamentalment per millorar la vida de les dones de les capes socials més ben situades.

La crida dels sindicats palestins és una plataforma mínima que poden secundar tots els sindicats i organitzacions obreres del món. Es tracta de defensar l'existència física de la classe treballadora palestina.

Cridem a participar en la manifestació del 26 de gener de 2024 enfront del parlament, a Viena, sota el lema «Front unit dels treballadors contra el feixisme». Només una política conseqüent en interés de la classe treballadora, independentment del seu origen ètnic, pot detindre l'ofensiva reaccionària!

Las supuestas “huelgas generales” de la burocracia, ya sean de 12, 24 o 36 horas, sólo llevan a la desmovilización en el mediano plazo. Las multisectoriales, intersindicales y distintos tipos de reagrupamientos que han surgido, tenderán a dispersarse a medida que las burocracias sindicales se van sentando a transar “paritarias” a la baja, sin consultar con la base, y se bajan de la lucha a pesar de haber cantado mil veces “Unidad de los trabajadores”.