Enfront de la violència policial i dels pinxos feixistes (sempre vinculats a la policia i a l'exèrcit) -que no cessa d'augmentar a França - contra els treballadors, els joves, els immigrants, etc., és imperatiu que els sindicats obrers i els partits de la classe obrera s'unisquen per a defensar les manifestacions, els joves, els immigrants, les vagues, els barris populars i els nostres fills. Cal d'exigir-los que ho facen, perquè els joves i els treballadors necessiten organitzar-se per a protegir les seues vides, per a impedir la repressió i denunciar la impunitat policial.

És possible acabar amb tot aquest món podrit si, més enllà de les fronteres, l'avantguarda dels treballadors es reagrupa en una internacional obrera revolucionària basada en el marxisme.

El feminisme burgés i petit-burgés predica la unitat de totes les dones contra tots els homes, ignorant les diferències de classe. Una ala convergeix amb la reacció clerical en matèria de censura. Condemna la prostitució sense veure les seues arrels econòmiques i socials, i no lluita per abolir les condicions que l’originen.

A la vista de la feroç repressió contra els kurds duta a terme tant pel règim turc com per l'iranià, a la vista dels anteriors atemptats contra activistes kurds perpetrats pels seus serveis secrets en molts països del món, amb l'ajuda de l'organització feixista Bozkurtlar, a la vista de les víctimes que van caure sota les bales de l'assassí, resulta difícil creure en l'acte individual d'un racista més o menys desequilibrat, com suggereix el ministre de l'Interior Darmanin.

Cap fracció significativa de la burgesia turca, persa, iraquiana o siriana ha acceptat mai el dret a l'autodeterminació de les minories nacionals. Els seus quatre estats són responsables de massacres i atropellaments contra els kurds. I la protecció de l'imperialisme estatunidenc i rus és il·lusòria. De fet, els imperialismes occidentals aliats de Turquia han continuat considerant el PKK com una organització terrorista fins i tot mentre recolzaven el seu braç armat a Síria, el YPG, per a lluitar contra l'Estat Islàmic. Òbviament, només gràcies a l'acord dels governs estatunidenc i rus els avions turcs han pogut entrar sense obstacles en l'espai aeri sirià, per a bombardejar la població kurda, el 19 de novembre.

A l'Iran, la taxa oficial de pobresa és del 46% de la població i la inflació ronda el 60%. La ira creix. En un intent d'impedir qualsevol moviment, el president Raissi va advertir el mes de juliol passat que "cal prendre mesures preventives per a evitar que els enemics de l'Iran i de l'Islam danyen els valors i els fonaments religiosos de la societat", reforçant així la repressió amb els esbirros del règim.

El capital ara desbarata totes les activitats que solien escapar d'ell. Substitueix l'artesà per la indústria, l'usurer pel banc, el petit comerciant pel supermercat i el petit agricultor per l'agricultura capitalista. La conseqüència inevitable ha sigut la migració massiva del camp a les ciutats. Els espais que deixen buits els camperols independents donen pas a vertaderes empreses capitalistes. Molts dels camperols treballadors que sobreviuen estan endeutats amb els bancs, obligats a comprar llavors d'un sol ús, a abusar dels inputs (adobs, productes fitosanitaris, pesticides), a produir per a l'exportació.

La nostra condemna d'aquest acord criminal és incondicional. L'expansió i l'enfortiment de l'OTAN tenen lloc en el context d'una confrontació global, i potser demà una guerra oberta, entre les velles potències imperialistes encapçalades pels EUA i el nou bloc imperialista xinés-rus nascut del col·lapse i la transformació capitalista dels antics règims estalinistes.

Els buròcrates sindicals ucraïnesos de l'FPU i de la KVPU fan costat a Zelinsky de la mateixa manera que el Partit "Comunista" de la Federació Russa KPRF fa costat a Putin. L'alineament dels principals dirigents sindicals i dels partits reformistes (SPD, Partit del Treball, PS, PCF, PSOE, DSA...) amb l'OTAN i el suport directe o indirecte d'altres partits reformistes (Partit dos Trabalhadores, diversos partits "comunistes"..) a l'imperialisme rus deixen a la classe obrera mundial paralitzada, sense cap perspectiva pròpia contra la guerra a Ucraïna. Tots la limiten al suport al seu propi imperialisme o a la simple solidaritat amb les víctimes de la guerra.

Declaració del Revolyutsionnaya Rabochaya Partiya (Partit Revolucionari dels Treballadors) de Rússia sobre la repressió dels miners de Komsomolsk