Els principals problemes de l'economia, del medi ambient o de la salut pública no són nacionals i no poden resoldre's dins dels límits d'un Estat. Per posar fi a les guerres i a les crisis econòmiques, per limitar les epidèmies, cal acabar amb el capitalisme i col·lectivitzar l'economia.

Cal respondre ràpidament a la gravetat de la situació immediata. Però també cal mirar cap al futur. Els elements més conscients de la classe obrera han de cridar-la a organitzar-se per a convertir-se en classe dirigent alternativa, per a oferir a la humanitat una destinació diferent a la catàstrofe permanent que és el sistema capitalista per la majoria de la població. No hi ha més opció: SOCIALISME MUNDIAL O BARBÀRIE.

És cert que el socialisme reconeix el dret de cada poble a la independència i la llibertat, a disposar lliurement del seu propi destí. Però és una vertadera burla del socialisme presentar els actuals estats capitalistes com l'expressió del dret a l'autodeterminació. (Luxemburg, La crisi de la socialdemocràcia, 1915)

El final de l'opressió dels palestins passa pel desmantellament de l'Estat sionista. Contra totes les burgesies (estatunidenca, israeliana, àrabs, turca, iraniana, etc.), la mobilització de treballadors a Jerusalem, Cisjordània, Gaza, Israel, Jordània, etc. permetrà establir una Palestina socialista en la qual podran viure junts àrabs i jueus, musulmans, jueus, cristians i ateus ...

La lluita de classes s'obri pas, per fi, dins el feminisme, posant a la vista la impossibilitat de reconciliar els interessos de les dones dels consells d'administració amb les obreres de les línies de producció de les seues empreses o amb les cambreres de pis dels hotels de luxe on aquelles s'allotgen durant els seus viatges de negocis.

El 10 de noviembre el lugar de los comunistas estaba junto a los trabajadores y estudiantes partidarios de Morales, contra el pronunciamiento del ejército, la policía amotinada, los políticos reaccionarios y las bandas fascistas apoyadas por los estados saqueadores norteamericano y europeos. Pero hay que constatar que, en 2003, cientos de miles de manifestantes se opusieron al gobierno del MNR; y en cambio, en 2019, solo unos pocos miles han apoyado al gobierno del MAS, porque la política de la burocracia privilegiada de Cuba, la de los partidos reformistas como el PT de Brasil, el PS y el PCCh de Chile, la de las camarillas nacionalistas encarnadas por el MAS, el PSUV, el FSLN, el PJ ... le hacen el juego al capitalismo local y mundial.

L'estat nord-americà ha assumit durant molt de temps el dret de matar de fam a poblacions senceres, de privar-les de medicaments, de sufocar l'economia de països sencers, imposant bloquejos, com ho ha fet contra Cuba, contra l'Iraq abans d'envair-lo, com ho fa hui contra l'Iran.

Com sempre, no es convoca a la vaga general, s'abandona de fet als vaguistes dels transports públics i es manté la política estèril d'accions simbòliques i de jornades d'acció

Un dels llegats del règim del general Pinochet, que no ha sigut tocat pels governs de col·laboració de classe, és l'absència de serveis públics que compense alguna cosa la feblesa dels salaris directes.Tot està privatitzat: educació, salut, pensions ... fins i tot les presons.

El moviment obrer sirià, iraquià i iranià ha de pronunciar-se pel dret a l'autodeterminació de les minories kurdes i el dret a formar un estat kurd unificat: aquesta és l'única manera d'unir a la classe treballadora en aquests estats.