El 10 de noviembre el lugar de los comunistas estaba junto a los trabajadores y estudiantes partidarios de Morales, contra el pronunciamiento del ejército, la policía amotinada, los políticos reaccionarios y las bandas fascistas apoyadas por los estados saqueadores norteamericano y europeos. Pero hay que constatar que, en 2003, cientos de miles de manifestantes se opusieron al gobierno del MNR; y en cambio, en 2019, solo unos pocos miles han apoyado al gobierno del MAS, porque la política de la burocracia privilegiada de Cuba, la de los partidos reformistas como el PT de Brasil, el PS y el PCCh de Chile, la de las camarillas nacionalistas encarnadas por el MAS, el PSUV, el FSLN, el PJ ... le hacen el juego al capitalismo local y mundial.

Revista Cercle de guix. Número 5. Hivern 2020.

Als revolucionaris ens pertoca dir-ho ben clar: tot i que amb un "talant" diferent, aquest govern treballarà sotmès a la burgesia i, per això mateix, no resoldrà els problemes dels treballadors i treballadores. Ni alliberarà de l'opressió els pobles. Tampoc amb ell hi ha futur.

L'estat nord-americà ha assumit durant molt de temps el dret de matar de fam a poblacions senceres, de privar-les de medicaments, de sufocar l'economia de països sencers, imposant bloquejos, com ho ha fet contra Cuba, contra l'Iraq abans d'envair-lo, com ho fa hui contra l'Iran.

L'espoli capitalista en la recerca de beneficis sense limit provoca el deteriorament de l'entorn natural (contaminació, canvi climàtic, exhauriment de recursos...). La lluita contra aquest cal dirigir-la contra els danys mediambientals concrets, però sempre amb l'horitzó de la superació del capitalisme. No són acceptables les transversalitats amb les forces burgeses i llurs aliades, que només volen fer perdurar el sistema. En la societat socialista futura, la natura s'ha de concebre com el marc on s'ha de desenvolupar harmònicament la vida de la humanitat i de tots els éssers vius

Com sempre, no es convoca a la vaga general, s'abandona de fet als vaguistes dels transports públics i es manté la política estèril d'accions simbòliques i de jornades d'acció

Un dels llegats del règim del general Pinochet, que no ha sigut tocat pels governs de col·laboració de classe, és l'absència de serveis públics que compense alguna cosa la feblesa dels salaris directes.Tot està privatitzat: educació, salut, pensions ... fins i tot les presons.

Ara és el moment! Davant la situació creada per la sentència del procés, la mobilització de masses per tota Catalunya i la repressió exercida pels governs central i autonòmic contra ella, cal respondre en termes de classe arreu de tot l’Estat Espanyol. Els sindicats obrers, els partits que diuen defensar-nos, totes les organitzacions del moviment obrer han de cridar a la lluita com un sol puny en solidaritat obrera contra el capital i el seu estat, contra la repressió!

El moviment obrer sirià, iraquià i iranià ha de pronunciar-se pel dret a l'autodeterminació de les minories kurdes i el dret a formar un estat kurd unificat: aquesta és l'única manera d'unir a la classe treballadora en aquests estats.

Més enllà de les legítimes reivindicacions democrátiques, manca una perspectiva política que els vincule amb el combat passat i present dels treballadors i la joventut de tota la Xina. De fet, les llibertats democràtiques de la població estan en completa oposició amb el govern del partit únic de la burgesia imperialista xinesa