Els principals problemes de l'economia, del medi ambient o de la salut pública no són nacionals i no poden resoldre's dins dels límits d'un Estat. Per posar fi a les guerres i a les crisis econòmiques, per limitar les epidèmies, cal acabar amb el capitalisme i col·lectivitzar l'economia.

Cal respondre ràpidament a la gravetat de la situació immediata. Però també cal mirar cap al futur. Els elements més conscients de la classe obrera han de cridar-la a organitzar-se per a convertir-se en classe dirigent alternativa, per a oferir a la humanitat una destinació diferent a la catàstrofe permanent que és el sistema capitalista per la majoria de la població. No hi ha més opció: SOCIALISME MUNDIAL O BARBÀRIE.

És cert que el socialisme reconeix el dret de cada poble a la independència i la llibertat, a disposar lliurement del seu propi destí. Però és una vertadera burla del socialisme presentar els actuals estats capitalistes com l'expressió del dret a l'autodeterminació. (Luxemburg, La crisi de la socialdemocràcia, 1915)

El final de l'opressió dels palestins passa pel desmantellament de l'Estat sionista. Contra totes les burgesies (estatunidenca, israeliana, àrabs, turca, iraniana, etc.), la mobilització de treballadors a Jerusalem, Cisjordània, Gaza, Israel, Jordània, etc. permetrà establir una Palestina socialista en la qual podran viure junts àrabs i jueus, musulmans, jueus, cristians i ateus ...

La lluita de classes s'obri pas, per fi, dins el feminisme, posant a la vista la impossibilitat de reconciliar els interessos de les dones dels consells d'administració amb les obreres de les línies de producció de les seues empreses o amb les cambreres de pis dels hotels de luxe on aquelles s'allotgen durant els seus viatges de negocis.

El 10 de noviembre el lugar de los comunistas estaba junto a los trabajadores y estudiantes partidarios de Morales, contra el pronunciamiento del ejército, la policía amotinada, los políticos reaccionarios y las bandas fascistas apoyadas por los estados saqueadores norteamericano y europeos. Pero hay que constatar que, en 2003, cientos de miles de manifestantes se opusieron al gobierno del MNR; y en cambio, en 2019, solo unos pocos miles han apoyado al gobierno del MAS, porque la política de la burocracia privilegiada de Cuba, la de los partidos reformistas como el PT de Brasil, el PS y el PCCh de Chile, la de las camarillas nacionalistas encarnadas por el MAS, el PSUV, el FSLN, el PJ ... le hacen el juego al capitalismo local y mundial.

Revista Cercle de guix. Número 5. Hivern 2020.

Als revolucionaris ens pertoca dir-ho ben clar: tot i que amb un "talant" diferent, aquest govern treballarà sotmès a la burgesia i, per això mateix, no resoldrà els problemes dels treballadors i treballadores. Ni alliberarà de l'opressió els pobles. Tampoc amb ell hi ha futur.

L'estat nord-americà ha assumit durant molt de temps el dret de matar de fam a poblacions senceres, de privar-les de medicaments, de sufocar l'economia de països sencers, imposant bloquejos, com ho ha fet contra Cuba, contra l'Iraq abans d'envair-lo, com ho fa hui contra l'Iran.

L'espoli capitalista en la recerca de beneficis sense limit provoca el deteriorament de l'entorn natural (contaminació, canvi climàtic, exhauriment de recursos...). La lluita contra aquest cal dirigir-la contra els danys mediambientals concrets, però sempre amb l'horitzó de la superació del capitalisme. No són acceptables les transversalitats amb les forces burgeses i llurs aliades, que només volen fer perdurar el sistema. En la societat socialista futura, la natura s'ha de concebre com el marc on s'ha de desenvolupar harmònicament la vida de la humanitat i de tots els éssers vius