L'enfrontament que ha tingut lloc en aquestes eleccions reflecteix la divisió de la classe dominant, que s'enfronta per un tema candent: quin futur té l'imperialisme estatunidenc? O més precisament: quina forma de govern, quin règim polític correspon millor als desafiaments que ha d'enfrontar la burgesia nord-americana?

El pa de cada dia de la població que viu del seu treball és la malaltia, la precarietat laboral -que és generalitzada entre la població migrant, les treballadores domèstiques i la joventut en general- la desocupació, la falta d'habitatge digne i l'amenaça de fam. Estan donades totes les condicions per a una explosió social generalitzada.

El terror islamo-feixista no pot ser un pretext per a una "solidaritat nacional" amb la burgesia, que a través de les seues polítiques imperialistes és còmplice de les causes de la situació actual

La guerra entre Armènia i l'Azerbaidjan és completament injusta. Es discuteix, fonamentalment, quin país dominarà l'Alt Karabakh. Si l'Alt Karabakh roman sota el control de l'estat burgés armeni, significarà que les guerres i els enfrontaments continuaran. Significarà que els àzeris exiliats de l'Alt Karabakh mai podran tornar a casa, que els kurds exiliats es veuran obligats a viure a l'Azerbaidjan sota una política d'assimilació i opressió nacional. Això significarà que els pobles de l'Alt Karabakh no podran determinar el seu futur. Si l'Alt Karabakh queda sota el control de l'Estat burgés de l'Azerbaidjan, significarà que el règim d'Erdoğan i els grups jihadistes - que posa sobre el terreny durant les guerres de repartiment imperialista - duran a terme un nou genocidi armeni a la regió.

S'està usant el nacionalisme i el xovinisme per a declarar que els pobles de Turquia i Grècia són enemics entre ells. Però la guerra de les burgesies pels recursos energètics significaria pobresa, misèria, mort i destrucció per als treballadors de tots dos països.

Després de ser el partit més votat a les eleccions parlamentàries, el Sinn Féin es mostra llest per a governar amb el FG i el FF, per gestionar lleialment el capitalisme en la República, com l'ha fet al Nord.

Revista Cercle de guix. Número 6. Estiu 2020.

La divisió de la UE no reflecteix un canvi de les burgesies alemanya i francesa cap a posicions "solidàries" ni "generoses" en relació a Espanya i Itàlia. No és que hagen deixat d'estar d'acord "en general" amb les propostes dels "frugals" nòrdics, a les que cediran tant com puguen. És que valoren la situació econòmica i social actual d'Espanya i Itàlia com altament inestable i perillosa i consideren aquests països "massa grans per deixar-los caure" sense desestabilitzar totes les economies europees, en mig de la pitjor crisi econòmica des de la Segona Guerra Mundial

Als Estats Units, com a tot arreu, els policies no són uns "treballadors" com altres qualssevol, com volen fer creure els reformistes: són destacaments de persones armades reclutades i entrenades en defensa del capitalisme.

L'estat d'alarma no ha servit per a gestionar millor la pandèmia, sinó per militaritzar el poder en previsió de l'explosió social. Els diners sobren per a les empreses, especialment per a les grans, a les que es finança la parada productiva mitjançant els ERTO a la carta, però falten per als treballadors i treballadores més vulnerables. Ni tans sols s'ha legalitzat als migrants sense papers