Revista Kreta Cirklo - Cercle de Guix - Círculo de Tiza. Número 13. Estiu 2024.

L’entusiasme bèl·lic pro-OTAN del govern espanyol ha donat lloc, a més, a l’entrega del port de Maó com a tercera base naval a lliure disposició dels «aliats», sumant-se a la de Rota en Cádiz i la de Cartagena. I això ho fa el mateix executiu que, entre sospirs, lamenta el genocidi en Palestina, però es nega a bloquejar tota col·laboració militar directa o indirecta amb l’estat d’Israel.

Tant el “front únic antiimperialista” com el “front popular antifeixista”, servixen de coartada per a la traïció de la socialdemocràcia i l'estalinisme.

El 3 de juny, el sistema de justícia federal del govern antiobrer de Milei va enviar policies a la seu nacional del Partido Obrero (PO) a Buenos Aires. Aquesta intimidació es produïx després de diversos registres brutals a dirigents d'organitzacions veïnals i d'aturats, i processos judicials contra Eduardo Belliboni, dirigent del PO.

Les burgesies imperialistes europees són incapaces d'unificar Europa. Només la classe obrera podrà aconseguir-ho. Els comunistes internacionalistes no mentixen al proletariat en afirmar que seria possible dur a terme una política europea d'acord amb els interessos de la classe obrera si s'apoderaren de la majoria en el Parlament Europeu. Cal acabar amb la UE capitalista, i sobretot amb els estats burgesos nacionals, que posseïxen un aparell repressiu contra el proletariat.

Els comunistes internacionalistes segueixen secundant, com a base mínima per a la solidaritat amb el poble palestí, la crida del 17 d'octubre dels sindicats palestins a un alto el foc immediat i al boicot a tots els subministraments d'armes i combustible, incloses les instal·lacions tecnològiques i d'intel·ligència, a l'estat sionista.

La burgesia catalana queda amorrada a la Generalitat borbònica i alleujada amb la llei d’ amnistia. Tota la fanfarroneria i xerrameca del procés bandejada de nou als dies de festa. Les masses (sobre tot petit-burgeses) que en el seu moment es mobilitzaren i il·lusionaren per la República Catalana, trigaran molt de temps en oblidar-se de l’enganyifa.

No hi ha cap candidatura que represente els interessos reals de la classe obrera ni que defense de veritat el dret d’autodeterminació de Catalunya.

La història demostra que la activitat de la caverna reaccionària o obertament feixista no pot contrarestar-se de manera efectiva des de governs o parlaments, perquè està finançada per un sector important de la burgesia i arrelada en el més profon dels aparells de l’estat: la policia, l’exèrcit, els jutges.

És possible posar fi a tot aquest sistema podrit si, més enllà de les fronteres, l'avantguarda dels treballadors es reagrupa en una internacional obrera revolucionària basada en el marxisme.